dimecres, 8 de maig de 2013

Em sento com bressolada

Surto de ballar, lleugera, una mica més alegre, suada, juganera, somrient... Em ve al cap que quan arribi a casa acabaré feinetes pendents que no he acabat (ni començat) al matí. Tinc energia per continuar!

Esperant el bus nocturn escolto fragments esfilagarsats de converses properes alhora que xatejo i consulto els diversos fronts oberts digitals, ho puc fer tot alhora i de pressa.

Un cop asseguda a dalt, el bus arranca i segueix el trajecte, jo continuo amb les converses reals que m'envolten i les virtuals que dirigeixo amb a la mà, fins que arriba un moment que se'm comencen a aclucar els ulls...



El bus ja no és bus: ara és una bressol gegant que, sense adonar-me'n, fa que comenci a sentir-me en el regne de la son i el descans; les veus del voltant es dilueixen, les converses de xat es van acabant, i jo ara només tinc esma per escriure aquestes quatre ratlles abans d'anar definitivament a dormir i no a treballar.




Bona nitzzzzzz...

diumenge, 9 de desembre de 2012

'Una pistola en cada mano', comèdia subtil, de traç fi

No sé ben bé com vaig arribar a la pel·lícula Ficció, de Cesc Gay, però el fet és que després d’haver vist aquest film que explica tan bé el que no se sol explicar amb paraules, allò que passa sense que es noti, em vaig enganxar a l’estil del director i coguionista.

A Una pistola en cada mano és al revés: escrita amb molt mala llet però des de la comèdia, la gràcia es troba en allò que diuen els personatges, homes i dones en la crisi dels 40 en plena crisi global: “Yo soy un desgraciado global”, diu Eduard Fernández en un moment donat. Són persones que es troben en situacions més o menys difícils o fàcils, depèn de amb què es compari... Una part de mi hi era, allà, a aquell lloc on s'arriba i no era així: i és que "no te dan ni un manual de instrucciones".




Amb aquesta pel·li i A la ciutat ha aconseguit que l’hagin comparat amb Woody Allen. Alguna coseta hi ha, com ara el tractament dels diàlegs, la construcció d’uns personatges que ens mostren les seves neures particulars amb tota naturalitat i una cosa que m’encanta: reconèixer els llocs on es graven les escenes: la Diagonal, el Turó Parc, el carrer Princesa... Ah, i aquests diàlegs nus, amb silencis, dubtes, sense aquella banda sonora musical tan sobreutilitzada en el cinema, que et condueix el pensament. Aquí zero música, només entre escena i escena, que gran, que difícil!

La qüestió és que trobo que amb aquesta pel·lícula el nivell no ha baixat, però sempre em quedaré amb aquella Ficció tan intensa. I amb l’experimentalíssima VOS.

No em cansaré d’anar-ho dient: aquí tenim talent!

dimarts, 20 de novembre de 2012

El plaer de no llegir o per què no començaré el pròxim llibre que em disposi a llegir


Fase 1. Adolescència- joventut
Sempre em passava que quan un llibre m'atrapava de veritat el devorava sense miraments en temps rècords. Així vaig llegir novel·les, novel·letes i novel·lasses compulsivament. Aaaahhhh, era tan excitant!

Fase 2. Joventut avançada
Sovint em va començar a passar que quan un llibre m'absorbia ja no tenia tanta pressa per tancar-ne la contraportada. M'interessava més degustar el text com si el mastegués. De fet, amb algun llibre dels darrers anys amb el qual em va succeir això, veia que en dosificava la lectura, cada vegada amb més espai entre lectura i lectura: "Que no se m'acabi aquest plaer!", pensava. Fins aquí, tot normal.

Fase 3. Ara (em nego a posar-hi cap altre títol...)
Amb l'últim llibre, deliciós, que tinc entre mans (no entre les mans, i ara sabreu per què) m'està passant que no el vull acabar, de tant que m'agrada. I la distància temporal entre lectura i lectura es va allargassant d'una manera llargament llarga...

Fase 4. Més enllà
Crec que el pròxim llibre que em disposi a llegir ni tan sols el començaré. Així sempre estaré esperant la pròxima dosi de plaer literari (que, com ja deveu imaginar, no arribarà). I..., això diria que ja no es tan normal, no trobeu?




dilluns, 17 de setembre de 2012

Corrent de nit

Sola. A les fosques. L'acompanyaven el cric-cric suau dels grills i el dring-dring sord de les arracades. Corria i corria sense cansar-se, i la dringadissa i la grilladissa es barrejaven amb els seus pensaments, cada vegada més assossegats. Un cop els pensaments lliscant, les idees van començar a aparèixer, en la solitud de la nit. Durant una estona, un acompanyant salvatge, després de creuar el camí de sobte, la va acompanyar gairebé al mateix ritme. Era la primera vegada que corria en paral·lel a un porc senglar, curiós company de viatge.

Ben pensat, no estava tan sola: ella mateixa, els grills, les arracades, el bosc, el porc. Una troupe ben curiosa!

 

dimarts, 13 de desembre de 2011

Impressions de Viena

Què puc dir de Viena que no se sàpiga? Suposo que res, o sigui que em limitaré a apuntar quatre impressions que m'he endut d'aquesta ciutat silenciosa i fer notar alguna curiositat.

1. Dic que és una ciutat silenciosa perquè la gent parla en veu molt baixeta i he arribat a sentir dir que els gossos no borden... Això deu formar part del civisme cristal·lí d'aquí, cosa que explica el punt dos:

2. Hi ha serveis que aquí no funcionarien, per exemple:
- al metro hi ha revistes a l'abast dels ciutadans per fer més amè el viatge (però ningú se les endú!).














- als fanals del carrer hi ha penjades unes bosses de plàstic en què hi fiquen els diaris, que es poden agafar i es paguen en una mena de guardioleta (i ningú se'ls endú sense pagar!)













- la gent aparca la bicicleta deixant-la arrepenjada en algun lloc del carrer sense lligar (i ningú la roba!)

- tenen el costum de treure's les sabates per entrar a casa i fins i tot les deixen a la catifa d'entrada, al replà (i ningú se les endú!).


3. Els joves són educats a l'antiga: posen l'abric a les noies, els obren la porta perquè passin abans... Si han de sortir de festa, abans queden a casa d'algú per beure i sortir ja entonats, però sense estridències. Són unes festes tranquil·les, en les quals mentre xerren ben mansament van buidant les ampolles de vi, moscatell, rom, etc. Llavors ja tenen el somriure ben col·locat i van al local de torn.

4. Els dies prenadalencs són molt viscuts a la ciutat: a cada barri hi ha un mercadet de Nadal per on la gent passeja mentre pren un punch, una beguda feta a base de vi calent amb herbes... Ben agradable!












































dissabte, 22 d’octubre de 2011

Avorriment als FGC

Quan 1/4 d'hora es fa llarg i no tens ni llibre, ni agenda, ni diari, ni càmera de fer fotos..., doncs recordes que tens un mòbil que fa fotos, i au...
























divendres, 7 d’octubre de 2011

Vic nocturn

Hi ha gent molt mona pel món que acull a casa seva perquè sí noies desorganitzades… Gràcies, JM&família!