dimarts, 25 de desembre de 2007

'Noche Buena' / Nit de Nadal

Quan era petita un dels meus moments preferits era la Noche Buena, perquè em reunia amb els 23 cosins que tinc per part de mare. Com que som navarresos, celebràvem la Noche Buena, i érem una gentada.

Més tard, els meus cosins grans ja començaven a tenir fills i finalment aquesta reunió familiar multitudinària es va acabar...

Ara he canviat la Noche Buena navarresa per la Nit de Nadal catalana: a Bagà.








Menú resumit

Aperitiu de vieira

Tagliatelle amb gambes i musclos

Llobarro al forn




Bûche

dilluns, 24 de desembre de 2007

El pessebre més petit

Avui he posat el pessebre:




I és així de petit:





Per cert, heu trobat el caganer?

dissabte, 22 de desembre de 2007

A veure, en què quedem?

dijous, 20 de desembre de 2007

Atenció guitarristes del món!

No us sentiu identificats amb aquest del vídeo?

dimecres, 19 de desembre de 2007

La casa de lo pobli 4

Avui m'han arribat les fotos de l'àpat central del cap de setmana passat... Un tagín deliciós!

1. Preparació







2. Presentació




3. Nyam!



dilluns, 17 de desembre de 2007

La casa de lo pobli 3

I al vespre...





La casa de lo pobli 2

Detalls








La casa de lo pobli 1

Aquest cap de setmana ens hem autoconvidat a Barberà de la Conca, de la Conca de Barberà. I no és cap joc de paraules, eh! No comentaré ara la tagine que ens van preparar els homes de la casa, sinó que us mostraré quatre imatges del piset:

Sostre i parets




























La quarta habitació

divendres, 14 de desembre de 2007

Tothom té un passat

L'Apòstata desficiosa comentava no-sé-què de la Jodie Foster al bloc. Llavors he estat buscant coses d'aquesta actriu al youtube i m'he adonat que tothom té un passat... Marededéusenyor!


dimecres, 12 de desembre de 2007

El boicot de les màquines

Ahir la meva relació amb les màquines transportadores no va ser gaire positiva. En un moment de la tarda em trobava dins de l'ascensor de la feina amb tres persones més i pujàvem cap al pis de dalt de tot; llavors, de cop i volta l'ascensor s'atura bruscament, ens mirem amb un mig somriure de por i comança a aflorar la suor freda per tot el cos... en un segon m'adono que hi ha tres alumnes i jo, que sóc professora, i en un altre segon penso que en el pitjor dels casos ens podem entretenir fert una classe allà dins fins que ens vinguin a rescatar; però abans de proposar-ho, penso que si torno a prémer el botó potser tornaríem a pujar... i dit i fet, l'ascensor va continuar cap amunt, amb als sospirs dels qui érem transportats i el mal de panxa consegüent.



Ja sortint de la feina a les 22 h, pensant en la sopa calentona i la truita de xampinyons i formatge que m'esperaven a casa, agafo el metro i, mig marejada de cansament, m'arrepapo mig dormida deixant que la vibració del vagó em bressoli. Quan ja començo a no poder controlar les parpelles, el metro s'atura amb un sotrac i obro els ulls de cop. Els passatgers ens mirem, desconcertats. Però decidim fer com si no passés res, segur que de seguida ens posem en marxa. Els segons van passant, pesen. Alguns miren els altres amb uns ulls més oberts del normal. Comencem a patir. Van passant els minuts, lents. Hi ha un silenci estrany: al metro, silenci? Se sent com algú passa les pàgines d'un diari, com un altre canvia de posició al seient, se sent la intranquil·litat tot i que estem quiets, expectants. Miro si tinc cobertura al mòbil; res. No podré explicar a ningú la meva mala sort. Però la màquina no s'engega. Penso com podríem sortir d'aquí: baixant a les vies? No ho crec. Això vol dir que no soparé? I la meva sopeta? Per què no ens diuen què passa? Quan estic a punt de petar, torna la vibració del vagó i al cap de poc comença a caminar i arribem a la següent estació, llavors entra gent nova i sembla que la presència d'altres persones renoven l'atmosfera de vidre.

dimarts, 11 de desembre de 2007

Grat

Aquest gat cada dia està més gras:





dimarts, 4 de desembre de 2007

Blaieeeeeeeet!

El veurem aquest pont!









divendres, 30 de novembre de 2007

Substitució

Com que no hi ha manera de coincidir amb el R, m'he hagut de buscar un altre profe de palmas:

dimecres, 28 de novembre de 2007

Clave 3/2

Rubén Blades & Seis del Solar:

dilluns, 26 de novembre de 2007

Sopes japoneses

Espero que vagi tot bé i finalment pugui quedar amb els M&I per dinar aquest dimecres a l'Udon... Mmmmmmm!


dijous, 22 de novembre de 2007

Ai, si tingués 15 anys menys...

Des que era petita que feia acrobàcia, primer de tot a l'escola, després amb el Rogelio Rivel (germà de Charlie Rivel) i finalment a l'Ateneu Popular de Nou Barris (abans que s'hi creés l'escola de circ).

Però no se'm va acudir aplicar l'acrobàcia a aquest esport espectacular: el parkour o traceur.

dilluns, 19 de novembre de 2007

Qui controla els policies?

La policia que vigilava l'aeroport de Vancouver el 14 d'octubre passat van utilitzar les pistoles taser contra un home que es va posar nerviós (amb raó: feia 10 hores que esperava a l'aeroport i no li feien ni cas). I el van matar. Per què és lícit que els policies assassinin la gent? Per què la policia pot actuar impunement? No calia disparar contra aquest home, al vídeo es veu perfectament que no era cap amenaça: estava quiet, parlant! Una de les coses que menys suporto en aquesta vida és l'abús de poder. Aquí teniu el vídeo:

diumenge, 18 de novembre de 2007

OOTB

Recordes, H, els grandíssims Out Of The Blue? Aquells 12 pipiolos que cantaven a capella a Edimburg 2007?

dimarts, 13 de novembre de 2007

L'anàlisi periodística es queda en l'anècdota

La famosa frase del rei a Chávez ha generat comentaris propis de persones que no en tenim ni idea de política. Però comentaris que han fet periodistes! Com és que no van al fons de la qüestió? Per què es queden en l'anècdota, per l'audiència?

El cas és que ahir vaig llegir el comentari que en va fer el Vicent Partal (avui he descobert el seu bloc) al mail obert de Vilaweb i per fi vaig comprovar que hi ha algú capaç de dir coses interessants sobre el que va passar en aquella cimera iberoamericana.

dilluns, 12 de novembre de 2007

Recordes en quin moment vas deixar enrere la infantesa?

Amb aquesta pregunta m'ha volgut resumir Hermanos Oligor la guionista d'aquesta pel·lícula (Amanda Baqué), que he anat a veure aquesta nit al Verdi Park.

Va d'això i de l'amor, el patiment, l'amistat, la vida, la fugida... depèn de la frase amb què et quedis. El millor: els titelles (o monigotes, tal com tots els anomenen al film) especialíssims que fabriquen aquest parell de germans que protagonitzen el reportatge.

Aquí teniu el tràiler:

Cony de ginecòlegs!

Una de les proves més habituals que et fan quan vas al ginecòleg és introduir-te un aparell de ferro, fred i dur, per la vagina; l'aparell s'obre a l'interior, i et treuen una mostra de teixit. Habitaualment, tota la zona et fa un mal que és massa, perquè tens fongs o vaginitis. Per tant, quan et foten l'aparell veus les estrelles.

També és habitual que el ginecòleg perdi la paciència perquè ets incapaç (segons ell) de relaxar-te pel mal que et fa (no és que en siguis incapaç, és que és una actitud sobrehumana!). I llavors el ginecòleg es posa mal educat i desagradable. Ara bé, mai m'han arribat a dir que m'hi fiqués una albergínia, a veure si m'acostumava a dilatar...

dimecres, 7 de novembre de 2007

Gats!

dilluns, 5 de novembre de 2007

Me l'he perdut!

La crítica que l'Andreu Buenafuente fa del concert que Rufus Wainwright va fer a BCN m'ha recordat que me n'he perdut el concert. Tot i que no el conec gaire, m'encantaria veure'l en directe algun dia. Per anar fent boca, Going to a town:




IMPRESSIONANT!

dijous, 1 de novembre de 2007

Pel·li a la TV = presa de pèl

Avui, jo, tota innocent, he decidit estirar-me durant una horeta i mitja a veure una pel·li a la TV. I dic innocent de mi perquè en lloc d'estar una hora i mitja hi he estat ni més ni menys que QUATRE HORES!! Quatre llargues hores per veure una merda de pel·li! De veritat que m'he sentit bastant tonta de perdre una tarda sencera amb una cosa que només cal que duri 1/4 de tarda.

Potser si no em fes res deixar les pel·lis a mitges... però és superior a mi: per regla general si en començo a veure una, l'haig de veure fins al final. I esclar, doncs pringo.

dilluns, 29 d’octubre de 2007

A dalt



"Dalt del puig del Bassegoda, com posat exprés per a confort de l’excursionista afadigat, hi ha un canapè de blaníssima herba i sòlid respatller de pedra, on algun temps jo m’hi asseia sovint, contemplant sempre amb el mateix interès el grandiós panorama que s’estenia a mos peus. A sol ixent, les terres baixes de l’Empordà s’obiraven boiroses per damunt les serralades de la Mare de Déu del Mont, emboscades fins a sota les calisses de sa carena nua; més ençà, el pic de Tossa, i més ençà encara, Lliurona rònega i perduda entre els alzinars, el rierol del Borró tallat a pic, la serra de Banyadors i les negres pinoses de Polí; cap a la dreta, els formidables reductes del Freu, els crenys i gorges de Sadernes, on s’hi veu encara l’encinglada cova des de la qual diu que un temps el Bisbe pasturava el seu ramat i beneïa, per damunt de l’avenc, a les verges del Senyor arraulides en son convent de Coll-Roig, entre esquifits conreus i minúsculs vergers enrondats de murtres i llentiscle. Més a ponent, Talaixà, a cavall de cingleres espantoses, el grandiós absis de Sant Aniol i les feréstegues raconades de Brui. Mirant cap a Segarra, veia Ribelles damunt les imponents canals d’Uja, Bestracà sobre els enderrocs d’Escales; i cap al nord, Costabona i el majestuós Canigó tot cobert de neu."


Marià Vayreda
La punyalada (1903)

dimecres, 24 d’octubre de 2007

Ai, la sogra...

Podria dir moltíssimes coses de la meva sogra, però em limitaré a enaltir-ne els dots culinaris. Entre moltes altres receptes, fa uns arrossos boníssims!

L'altre dia em va sorprendre amb una recepta superfàcil, i la vull provar:

POLLASTRE AMB SALSA DE SOJA

1. Es tallen un parell de contracuixes de pollastre desossades en tres trossos i es dauren amb una mica d'oli.
2. S'hi afegeixen dues cebes picades (no ratllades) fins que quedin estovades.
3. S'hi afegeix un bon raig de salsa de soja i una mica de sal, i es deixa que faci xup-xup durant una estona (un quart d'hora o vint minuts).

I jastà!

dimarts, 23 d’octubre de 2007

Això sí que és velocitat...

De la pel·lícula Hellzapoppin (1941):

La tercera NO va la vençuda

És la tercera vegada que em presento a un sorteig de pisos de protecció oficial al meu poble i he estat testimoni que la tercera no va la vençuda. I a més, trobo que és difícil tenir més mala sort que jo: ens hi hem presentat uns 200 i han tret unes 150 boletes del bombo... doncs el meu número no ha sortit! Sóc la reencarnació del Murphy?

No em queda més remei que pensar que... la quarta va la vençuda.

dilluns, 22 d’octubre de 2007

diumenge, 21 d’octubre de 2007

'Amor primil'

Aquest és el lema dels meus cosins i jo, i és que tenim una relació d'especial bon rotllo, tot i que no tenim res a veure els uns amb els altres (excepte que formem part de la mateixa família).

Ahir a la nit vam quedar per menjar pizza a la mateixa pizzeria on quedem sempre, La Nova Fontana, perquè una cosina que viu a Mallorca ha vingut a passar uns dies aquí, amb la seva mare. I el que em va explicar em va semblar estranyíssim: resulta que de cop i volta se li han arrissat la part dels cabells que li surten de la coroneta, però la resta no:



¿Veieu que els cabells frontals són llisos i els altres no? Segons el seu perruquer, això es deu a un canvi hormonal. En fi, coses que passen.

¡Mucho amor primil!

dijous, 18 d’octubre de 2007

Quatre dies de dansa, circ i performance

Avui comença el Festival de Tardor Escena Poblenou, on s'hi poden trobar espectacles variats gratis o a baix preu, fins al dia 21. Entre altres, hi actuen Xirriquiteula (teatre infantil), Zahir Circo, Michaël & Caroline (circ), Kamchàtka (teatre de carrer), Son3 (música)... Podeu triar i remenar.

dimecres, 17 d’octubre de 2007

Els accents en castellà

Per què la gent creu que en castellà no cal accentuar les lletres majúscules? Doncs no ho sé, més ben dit: no ho sabia fins avui.

La resposta, aquí.

dimarts, 16 d’octubre de 2007

Festa 'hippie' amb Janis Joplin i... Tom Jones??!!?

Sííííí! Mentre escoltava la Sharon Jones & The Dap Kings, he recordat la que va ser el meu ídol de la meva època més hippie: la Janis Joplin. El meu pare, que és logopeda, sostenia que aquesta cantant blanca tenia veu de negra a causa d'un nòdul que devia tenir a la gola... En fi, això no crec que es pugui saber: va morir de sobredosi d'heroïna als 27 anys. Suposo que ho va pensar després d'escoltar els temes "Summertime" o "Try"...

Total, que remenant per Internet, he flipat amb aquest vídeo d'un tema cantat per ella i Tom Jones (mai me'ls hauria imaginat junts) ballant com uns posseïts. Això sí: els hippies de darrere encara fan més por!

Mireu, mireu:

Eina d'estudi

Remenant per Internet he trobat una bona eina d'estudi: només cal clicar la velocitat i després l'ON:

http://www.metronomeonline.com/

diumenge, 14 d’octubre de 2007

Sharon Jones, oh yeah!

Brutal!

divendres, 12 d’octubre de 2007

Ja he cosit el peix!

La història és una mica llarga: fa uns quants anys, en l'època d'estudiant que passava amb quatre duros, em van fer padrina d'un cosinet; pensant què li podia regalar quan va néixer, se'm va acudir de fer-li (no comprar-li, passava una etapa anti-compra) un nino farcit en forma d'elefant. I dit i fet, vaig agafar una tela de quadres vermells i blancs (una bata vella d'escola que corria per casa) i la vaig transformar en un elefantet farcit de cotó fluix, amb orelles i tot. La veritat és que em va quedar de conya.

Doncs fa un any va néixer la meva nova fillola i, com que vaig fatal de pasta, he decidit regalar-li un nino farcit; com que tenia pocs dies, vaig pensar de fer un nino més senzill de crear que un elefant, i el meu pare (sempre té bones idees) em va recomanar de fer un peix. M'hi vaig posar i ara mateix l'he acabat... i sort, perquè demà divendres, al matí, li haig de regalar a la meva fillola. He hagut de deixar una festa que prometia per cosir el peix!

Llàstima que no m'ha quedat tan bé com l'elefant; la veritat és que és bastant llastimós, però dubto que la nena se n'adoni. Ara bé, la mare potser en farà padrina una altra...

De lluny:




De prop:

dimecres, 10 d’octubre de 2007

Trobada amb àpat

De la trobada a casa de la G comentada al post anterior-no-l'altre, em faltava comentar-ne el menú:

- Pastís de pa bimbo, tonyina i salmó
- Wok de fideus amb verduretes



- Truita de patates
- Torradetes de xapata amb rúcula i no-recordo-què-més
- Tiramisú (deliciós, fet pels Ru&He)

dimarts, 9 d’octubre de 2007

Dilluns, 9.30 am

dijous, 4 d’octubre de 2007

Reunió amb Tap Olé

L'altre dia ens vam reunir amb els de la companyia Tap Olé després que coincidíssim ni més ni menys que a Edinburg. I haig de felicitar la G per com tenia la casa:















dimecres, 3 d’octubre de 2007

Èxit gatívol: Kitty Cat Dance

Dedicat al Blai, al Ros i a la Filipa:

dissabte, 29 de setembre de 2007

"Señoras y señores: nosotros tenemos más influencia con sus hijos que tu tiene. Pero los queremos"

Als anys 90 era addicta a Jane's Addiction (quin vídeo tan cutre!):



Natilles amb galeta: m'encanta!

Fa poc que he descobert aquestes "noves" postres que només són la combinació de natilles amb una galeta que queda deliciosament estovada.

Per fora:



Per dins:

divendres, 28 de setembre de 2007

Jo també em dic Earl

Notícia bomba! La cadena de TV nord-americana NBC distribuirà de francper Internet, a partir de novembre, la sèrie My name is Earl, la meva sèrie preferida amb diferència (que feien a la Sexta)!

dimarts, 25 de setembre de 2007

Va de vòmits

Justament fa un parell de dies parlava amb el meu germà postís i li vaig dedicar un vòmit virtual (és la nostra manera de saludar-nos).

I avui he vist això:



No tinc paraules... m'he emocionat!

Pollancres



Les fulles
papallonegen
estàtiques i
els seus vols
murmuren
secrets amagats
al fons de la
memòria.

(10-02-1999)

dilluns, 24 de setembre de 2007

Guitarra + veu 1

Guitarra + veu = bona fórmula

divendres, 21 de setembre de 2007

Somni

Vaig a veure un concert que fa el meu tio Paco en un local fosc i suat; feia uns dies l'havia vist preparar un tema basat en l'Imagine, del Lennon. Llavors, en aquest concert, veig el tio Paco a l'escenari rodejat de músics exel·lents, entre els quals hi ha la seva ex-dona, poliinstrumentista. Ell està maquillat com una dona, però sense estar transvestit del tot..., això sí, una mica efeminat, tipus David Bowie setentero.

Comença la versió de l'Imagine i és sublim, m'encanta! En ple clímax del tema, el tio Paco baixa de l'escenari i comença a ballar allà, davant del públic (mentre continua cantant d'una manera tan magnètica...); li puc veure la textura granulada del maquillatge blanquinós sobre les galtes xuclades. És tan real...

I em quedo tranquil·la perquè, tot i que ho trobo tot plegat un xic excèntric, crec que ell se sent realitzat i com a mínim això de la música li funciona.

dijous, 20 de setembre de 2007

L'Andreu, el meu pallasso preferit

Acabo de descobrir que el programa que l'Andreu Buenafuente fa de dilluns a dijous a les dotze de la nit (massa tard per a mi)... EL REPETEIXEN AL MATÍ!!!!!

No em penso perdre el monòleg del principi :)

dimarts, 18 de setembre de 2007

Ens ho hem de fer mirar...

Avui m'ha sobtat aquesta notícia que he llegit al diari. Resulta que un noi xinès (de 30 anys, eh!, no pas un adolescent) ha mort en un cibercafè de Canton després de jugar a l'ordinador durant tres dies seguits. Si Internet és tan perillós, en conec algun que s'hi juga la vida... ;-)

diumenge, 16 de setembre de 2007

La meva amiga que no m'abandona

Tinc una amiga molt especial... anomenada migranya.

dijous, 13 de setembre de 2007

Boníssim

Ahir a la nit vam anar a fer una celebració a un restaurant xinès que no coneixia, el Shanghai del carrer Bisbe Sivilla.

La carta és aquesta, i el que més em va agradar van ser els fideus Chou Mien, la vedella amb bambú i bolets i els rotllets de plàtan amb xocolata amarga. Mmmmmm!

Parlant de restaurants xinesos: per mi, el millor xinès per fer un menú al migdia és l'Out of China; tradicional i innovador alhora, per 10 euros.

Bon profit!

dimecres, 12 de setembre de 2007

EL CROMO, EL CROMO!!!!!

Oooooohhhh! Estic tan emocionada que seria capaç de dutxar-me!





VISCA LA NIÑA DE SHREK!!!

Nou curs

Aquests dies estic començant un nou curs (com gairebé tothom), bastant diferent de l'anterior: estic en un altre pis i en una altra feina. I crec sincerament que la cosa ha anat a millor (cosa que no es pot dir cada any!).

Els meus dies estan patint canvis en els àpats, els desplaçaments, els horaris..., i torno a escoltar la ràdio i a mirar la tele.

Hi ha detalls que s'agraeixen, com ara que hagi tornat a les tardes televisives el meu periodista preferit, l'Albert Om (quin humor, quines entrevistes!). Llàstima que l'altre periodista que seguia habitualment a RAC1, el Xavier Bosch (quina informació tan ben explicada, sense presses ni agressivitat!), ha deixat el programa matinal que feia cada dia... En fi, no es pot tenir tot.

dijous, 6 de setembre de 2007

El paradís (2)












































El paradís (1)

¿Existeix el paradís? Puc respondre que sí, i és aquí, al planeta Terra!