dimecres, 30 de maig de 2007

Amor de germana

Demà no podré anar al dinar de celebració del sant de la meva germana. Mira, m'ha sabut greu, perquè la veritat és que no la veig tan sovint com voldria. I, no sé com, he recordat el seu casament:


Foto: Xals

Cuina basco-catalana

Dimarts, 22.30 h, sopar al Restaurant La Tinaja... Mmmmmmm!

Molt recomanable! Jo he sopat uns musclos a la marinera, uns pebrots del piquillo amb trossets de pernil i lluç a la basca.

Restaurante Mesón La Tinaja
Carrer Bailèn, 206
08037 Barcelona

Telèfon: 93 207 36 24

dimarts, 29 de maig de 2007

Reclam

Per quan un altre àpat japonès a casa vostra?

dilluns, 28 de maig de 2007

Has descobert algun medicament sense ser metge?

No ho crec, ja que només hi ha dues persones en tot el món que n'hagin trobat un sense ser metges ni científics mèdics.

Una d'aquestes persones és un gironí anomenat Alfred Blasi (1966), informàtic de professió; a partir de la investigació del funcionament dels músculs, va trobar una solució dietètica per combatre el dolor que li imposava la seva pròpia malaltia: la fibromiàlgia.

L'Alfred ha aconseguit que investiguessin el seu producte i el tinguessin en compte per tractar la seva malaltia, ja que a ell li ha funcionat. Ara el Recuperat-ion ja es ven en més de 150 països.

Admiro aquesta gent!


PS: El primer cas d'algú no-metge que va descobrir un medicament nou es va donar als EUA, en què uns pares van elaborar un oli per al seu fill, que tenia adrenoleucodistròfia.

diumenge, 27 de maig de 2007

Últim descobriment culinari

Es diu Restaurant Matsu Ya i ja hi he anat dues vegades, al tatami del pis de dalt. Recomano la vedella amb arròs.


Adreça: c/ Còrsega, 381

Zona: Gràcia

Telèfon: 93 459 35 91

Preu: De 12 a 21 euros.

Horari: De 13 a 16 h i de 20 a 24 h
No tanca cap dia

divendres, 25 de maig de 2007

Menjar i consumir

La nineta dels meus ulls pel que fa a webs i blocs és l'espai anomenat "Perdiendo el tiempo con Nacho Canut", del Nacho Canut (tal com el títol indica).

Primer vaig descobrir la secció Diario gastronómico -en què fotografiava els àpats que feia tant en les gires com amb els amics i la família-, però ara es dedica a la titulada En mi humilde opinión, on va comentant els objectes de tota mena que es va comprant (cremes per al cutis, algun aliment realment bo o que costa d'aconseguir, llibres, discos...). Amb imatge inclosa. Exemple:



I comenta cada producte. I el tio té molt per dir, eh! M'encanta :)


Aquest bloc el dedico al Nacho (que consti que no el conec de res ni l'he vist mai; només sé que toca amb l'Alaska i quatre coses més que explica a En mi humilde opinión).

Afotos

M'encanta com defineixen a una tal Marta Peiró (ni idea de qui és) a la pàgina web Captura. M'hi sento identificada.


"Nace en julio de 1973 y 25 años después comienza a trabajar como diseñadora gráfica hasta el día de hoy. Escribe cuentos para que su madre le diga a su padre "qué sensibilidad tiene la niña". Le gusta la fotografía digital porque se siente ladrona sin escrúpulos de instantes propios y ajenos. Pero lo más importante, es que es incapaz de seguir al pie de la letra una receta de cocina y cuando escucha 'Temptation' de Tom Waits mueve el cuello en sentido circular".

Caminar amb molles als peus

Quan era petita m'imaginava que algun dia podríem caminar amb unes molles gegants enganxades a les sabates. Ho trobava superpràctic! Cada cop m'imagino menys coses d'aquestes... m'estic fent gran?

¡Ñoco, un bolo que blaha!

Jo me'n sé una altra versió (que em va ensenyar el meu cosí A) , però aquesta ja m'està bé perquè com a mínim és completa:

La Tacirupeca Jarro

Bai la Tacirupeca por el quebos, docuan de topron, ¡saz! el bolo.
-Laho Tacirupeca - jodí el bolo.
-Laho bolo - jodí la Tacirupeca.
-¿Dedon vas Tacirupeca?
-Voy a la saca de mi talibuea.
-¿Y qué vaslle en la tatices?
-Volle... chele, telacocho, chocobiz...
-Rope, vas por el nomica mas golar -jodí el bolo -Si vas por tees nomica, rasgalle tesán.
-¡Oh! Ciasgrá, bolo. - Y se fue dotancan - Rilatra, rilatra, rilatra.

Al boca de un taro...

-Cot, cot.
-Sapa, sapa, que la tapuer taes tabiera.
-¡Oh, talibuea! ¡Qué joso más desgran nestié!
-Son rapa tever jormé.
-¡Oh, talibuea! ¡Qué jasreo más desgran nestié!
-Son rapa teiro jormé.
-¡Oh, talibuea! ¡Que tesdien más desgran nestié!
-Son rapa temerco jormé!!!!!

Y el bolo, a la Tacirupeca se la miocó.

Nif.

(extret de http://www.filmica.com/port666/archivos/005916.html)


I si teniu una mica de paciència... podeu sentir el conte sencer! Aquí sota:

dimecres, 23 de maig de 2007

Submarí

Parlant del fons marí, sempre m'ha impressionat tot allò que navega o busseja. Començant per un simple vaixell i arribant a un submarí (de fet, em flipen tots els mitjans de transport, trobo que són uns invents revolucionaris).






BCN, 2003


I hi ha gent que els construeix! Mireu aquí, és un barceloní!

També us recomano la grandíssima pel·lícula El submarino de Wolfgang Petersen. Encara no l'heu vista?

Per acabar aquest post monotemàtic del submarí, aquí us deixo un vídeo d'Antònia Font on fan referència, sorprenentment, a un submarí aparcat...


dimarts, 22 de maig de 2007

Xals

Avui ha vingut a veure'ns el meu cosí C. Ha viscut la tira d'anys a Londres, però resulta que fa més o menys un any que és a les illes Galápagos, diu que treballant... Aquí el teniu (és el de l'esquerra, l'altre és un tauró-balena, tota una troballa!):


dilluns, 21 de maig de 2007

Sensacions noves

Ahir vaig anar al dinar del 25è aniversari de l'escola on vaig anar durant l'EGB. Érem unes 500 persones, de les quals 14 havíem anat a la mateixa classe durant 8 anys (jo 7 anys perquè m'hi incorporí a 2n d'EGB). Hi faltaven 14 més.

La qüestió és que érem coneguts però alhora nous i vaig poder experimentar unes sensacions noves i emocionants: em vaig avenir amb qui no m'imaginava que m'avindria i coses així... Sí: emocionant i desconcertant.

Quin subidón!

PS: Que els de la meva generació parin ja de parir, sisplau!! ;-)

diumenge, 20 de maig de 2007

'Arigato'

Ahir els nous amics M&I em van convidar a fer -i posteriorment menjar- un sopar molt especial. Es tractava d'un àpat japonès. No tinc paraules...

1. Tofu arrebossat amb farina de patata i fregit, amb brou de peix (dashi, la base de totes les salses), gingebre i nap japonès (daikon). També hi vam afegir virutes de peix sec.

2. Albergínies fregides, amb salsa de miso feta amb brou de peix (dashi).

3. Bashai (una verdura molt usada pels japonesos) amb prunes confitades amb sal i sake.




Vocabulari (segons el Termcat):

Daikon: Rave conreat a l'Extrem Orient com a hortalissa. Dashi: Brou fet amb bonítol assecat i algues, propi de la cuina japonesa. Miso: Pasta fermentada elaborada amb una barreja d'aigua, soia i civada o arròs, de gust salat i amb un contingut proteic elevat, molt utilitzada en la cuina japonesa. Sake: Beguda alcohòlica pròpia del Japó, de 12 a 17 graus, obtinguda per mitjà de la fermentació de grans d'arròs cuits.

Les cases dels altres 1










No sé per què, però les cases dels altres acostumen a agradar-te més que la teva. Per què deu ser? Aquests detalls són de casa del Ph. Ah, tinc debilitat pels rebosts...

dissabte, 19 de maig de 2007

NYAM!


Com a tercera intervenció en aquest humil bloc parlaré de la meva obsessió: el menjar. No sóc gens sibarita, no us feu il·lusions. Per demostrar que disfruto amb coses ben senzilles, aquí us deixo el menú d'avui. Numero els plats, però m'ho he menjat barrejat, ara això, ara allò:

1. Espinacs (naturals) passats per la paella amb un raig d'oli.
2. Sopa de sèmola (feta amb brou de verdures i atenció: bolets), ben espessa, amb formatge emmental ratllat.
3. Amanida amb:
- enciam
- daus d'alvocat
- daus de formatge fresc
- blat de moro
- pipes (pelades!)
- daus de taronja
- oli i salsa de soja
La batejaré "amanida de daus".
4. Fetgets de pollastre amb all, julivert i, quan estigui mig fet, un raig de brandi de xerès (se n'ha d'evaporar l'alcohol).

Anuncis de contactes

Remenant per l'ordinador, en carpetes que ja ni recordava que existien, he trobat un conte que vaig escriure cap allà el 99. Aquí el teniu. És molt curt i es llegeix ràpid:

ANUNCIS DE CONTACTES

—Bon dia— va dir el Martí.

Van passar uns quants segons abans no va contestar la seva cap, sense aixecar els ulls de la taula:

—Hola— I continuà treballant, amb cara de pomes agres. No acostumava a ser gaire parladora. Era més aviat seca. Es movia a estrebades i tenia els ulls apagats. Sempre anava per feina.

El Martí va fer la feina que li tocava i quan va acabar, va dirigir la segona paraula del dia a la seva cap:

—Adéu.

El Martí no tenia una vida gaire animada. Pensava que feia molts anys que estava sol; els seus pares havien anat a viure a Austràlia i només s'hi comunicava per correu electrònic, de tant en tant. Els amics de la facultat… qui sabia on paraven? Es va trobar l'Albert al carrer Pelai, fa quinze dies, i anava estressat. No van parlar més de quatre paraules. I de nòvies… uf! Encara pitjor. Sempre havia pensat que havia tingut mala sort.

Abans de pujar a casa va comprar el diari. Començà pel final, com sempre, per veure què feien a la televisió. I a la pàgina anterior va veure un anunci que potser el podria treure del pou de la soledat:


Club Català de l'Amistat

Si vols amistat, casament o refer la teva vida, truca i vine a veure'ns!

Telèfon: 93 324 50 92


Li va fer una mica de vergonya, però finalment es decidí: noranta-tres, tres vint-i-quatre, cinquanta, noranta-dos.

—Sí?— va respondre una veu en un to alt, alegre.

—mmm… hola, em dic Martí— va fer ell, insegur —És el Club Català de l'Amistat?

—Sí, senyor, el Club Català de l'Amistat és a la teva disposició perquè comencis una vida nova, plena de gratituds i gent amigable. Et sents sol? Vine al CCA! Et trobes desvalgut? Vine al CCA. El CCA és el que necessites. Vine a la reunió d'avui a les vuit del vespre.

—Ah, sí, tinc lliure— va deixar anar el Martí, sense pensar-s'ho gaire.

Eren les vuit del vespre. Ding dong!

—Hola, sóc el Martí.

—Hola Martí, em dic Conxi. La primera norma és aquesta: quan ens saludem ens hem d'agafar de les mans i dir-nos: "ets el meu amic, t'estimo!"

Ell ho va executar. Era com un ritual. Li van presentar en Joan Miquel: agafada de mans i: "ets el meu amic, t'estimo!". Va parlar amb la Núria: agafada de mans i: "ets la meva amiga, t'estimo!". Era una mica pesat, però si volia accedir a la reunió, ho havia de superar.

Va entrar a la sala. Tot eren somriures i cares alegres. Hi havia harmonia. Tot cofoi, el Martí va anar a saludar una noia atractiva, que semblava la persona que dirigia la sessió. Ella es va girar i, estupefacte, el Martí va ser agafat de les mans i li van dir: "ets el meu amic, t'estimo!". Ell no va reaccionar fins passats uns segons. Era la seva cap.

Per fi es coneixerien realment, va pensar ell. Era sorprenent; ella, que sempre li havia semblat antipàtica i lletja, ara se li apareixia bonica i vital. Van xerrar una bona estona i van riure força. Era encantadora.

Quan va ser a casa, el Martí desitjava que fos l'endemà per veure-la. Que bé! Per tot el que s'havien explicat, semblava la seva mitja taronja. Va tenir somnis de color rosa, aquella nit.

Eren les vuit del matí i el Martí entrava, nerviós i emocionat, a la feina:

—Hola— va dir.

Van passar uns quants segons abans no va contestar la seva cap, sense aixecar els ulls de la taula:

—Hola.

I continuà treballant, amb cara de pomes agres.

Autobenvinguda

-Benvinguda, Blava, al món paral·lel d'Internet. Què t'ha portat per aquí?
-Em vaig prometre que quan tingués connexió a casa faria un bloc, però no sé què posar-hi.
-Ah.

(L'autoentrevista anònima més curta.)