dimarts, 25 de desembre de 2007

'Noche Buena' / Nit de Nadal

Quan era petita un dels meus moments preferits era la Noche Buena, perquè em reunia amb els 23 cosins que tinc per part de mare. Com que som navarresos, celebràvem la Noche Buena, i érem una gentada.

Més tard, els meus cosins grans ja començaven a tenir fills i finalment aquesta reunió familiar multitudinària es va acabar...

Ara he canviat la Noche Buena navarresa per la Nit de Nadal catalana: a Bagà.








Menú resumit

Aperitiu de vieira

Tagliatelle amb gambes i musclos

Llobarro al forn




Bûche

dilluns, 24 de desembre de 2007

El pessebre més petit

Avui he posat el pessebre:




I és així de petit:





Per cert, heu trobat el caganer?

dissabte, 22 de desembre de 2007

A veure, en què quedem?

dijous, 20 de desembre de 2007

Atenció guitarristes del món!

No us sentiu identificats amb aquest del vídeo?

dimecres, 19 de desembre de 2007

La casa de lo pobli 4

Avui m'han arribat les fotos de l'àpat central del cap de setmana passat... Un tagín deliciós!

1. Preparació







2. Presentació




3. Nyam!



dilluns, 17 de desembre de 2007

La casa de lo pobli 3

I al vespre...





La casa de lo pobli 2

Detalls








La casa de lo pobli 1

Aquest cap de setmana ens hem autoconvidat a Barberà de la Conca, de la Conca de Barberà. I no és cap joc de paraules, eh! No comentaré ara la tagine que ens van preparar els homes de la casa, sinó que us mostraré quatre imatges del piset:

Sostre i parets




























La quarta habitació

divendres, 14 de desembre de 2007

Tothom té un passat

L'Apòstata desficiosa comentava no-sé-què de la Jodie Foster al bloc. Llavors he estat buscant coses d'aquesta actriu al youtube i m'he adonat que tothom té un passat... Marededéusenyor!


dimecres, 12 de desembre de 2007

El boicot de les màquines

Ahir la meva relació amb les màquines transportadores no va ser gaire positiva. En un moment de la tarda em trobava dins de l'ascensor de la feina amb tres persones més i pujàvem cap al pis de dalt de tot; llavors, de cop i volta l'ascensor s'atura bruscament, ens mirem amb un mig somriure de por i comança a aflorar la suor freda per tot el cos... en un segon m'adono que hi ha tres alumnes i jo, que sóc professora, i en un altre segon penso que en el pitjor dels casos ens podem entretenir fert una classe allà dins fins que ens vinguin a rescatar; però abans de proposar-ho, penso que si torno a prémer el botó potser tornaríem a pujar... i dit i fet, l'ascensor va continuar cap amunt, amb als sospirs dels qui érem transportats i el mal de panxa consegüent.



Ja sortint de la feina a les 22 h, pensant en la sopa calentona i la truita de xampinyons i formatge que m'esperaven a casa, agafo el metro i, mig marejada de cansament, m'arrepapo mig dormida deixant que la vibració del vagó em bressoli. Quan ja començo a no poder controlar les parpelles, el metro s'atura amb un sotrac i obro els ulls de cop. Els passatgers ens mirem, desconcertats. Però decidim fer com si no passés res, segur que de seguida ens posem en marxa. Els segons van passant, pesen. Alguns miren els altres amb uns ulls més oberts del normal. Comencem a patir. Van passant els minuts, lents. Hi ha un silenci estrany: al metro, silenci? Se sent com algú passa les pàgines d'un diari, com un altre canvia de posició al seient, se sent la intranquil·litat tot i que estem quiets, expectants. Miro si tinc cobertura al mòbil; res. No podré explicar a ningú la meva mala sort. Però la màquina no s'engega. Penso com podríem sortir d'aquí: baixant a les vies? No ho crec. Això vol dir que no soparé? I la meva sopeta? Per què no ens diuen què passa? Quan estic a punt de petar, torna la vibració del vagó i al cap de poc comença a caminar i arribem a la següent estació, llavors entra gent nova i sembla que la presència d'altres persones renoven l'atmosfera de vidre.

dimarts, 11 de desembre de 2007

Grat

Aquest gat cada dia està més gras:





dimarts, 4 de desembre de 2007

Blaieeeeeeeet!

El veurem aquest pont!