dissabte, 19 de gener de 2008

Problemes de ser monolingüe

Un dia, en una plàcida classe de català, una alumna monolingüe castellanoparlant va preguntar com es deia arco iris en català. A la qual cosa vaig respondre que arc de Sant Martí. En aquell moment, a l'alumna se li va transformar l'expressió de la cara en una mena de ganyota infernal i em va etzibar en un to d'indignació absoluta: "¡Pero bueno!¿Y porqué le habéis cambiado el nombre?".



No responc de la cara que devia posar jo... El que sí que li vaig dir és això:

Anglès: rainbow
Francès: arc-en-ciel
Alemany: Regenbogen
Català: arc de Sant Martí
Castellà: arco iris

divendres, 18 de gener de 2008

Ratolinetes amb nata


Dues ratolinetes van caure en una galleda de nata i no en podien sortir; una de les ratolinetes va intentar sortir-ne, però no ho va aconseguir i es va ofegar. L'altra tampoc ho va aconseguir la primera vegada, però després s'hi va esforçar tant que va convertir la nata en mantega; i es va salvar.

Un dia vaig decidir que jo seria com aquesta altra ratolineta. I la veritat és que vaig veient que l'eforç ha valgut la pena.

dimarts, 15 de gener de 2008

Per molt que ho provi...

...no hi ha res a fer: no em surt!




I aquest encara menys:



Ei..., però... si és el Ronaldinho!

dilluns, 14 de gener de 2008

Tra-la-rà, la-rà, la-rà!

Confesso que tinc debilitat per la Contra de La Vanguardia, però la d'avui l'he trobada insuperable. L'entrevistat és Patrik Nils Juslinun, un neurocientífic que estudia la relació etre música i emocions. No diu res de nou, però són afirmacions empíriques. Diu coses com aquestes:

"(...) Una buena canción es la que nos sorprende. Es lo que denominamos expectativa musical. La melodía es mejor cuanto menos esperada sea la nota siguiente.

¿En qué sentido?

Cuanto menos previsible sean la estructura y las diversas partes de la melodía, más emoción logra suscitar en nosotros.

Por ejemplo.

Si escuchas una escala ascendente, esperas una nota ascendente también, pero, de repente, el compositor te sorprende con una tonalidad grave inesperada: ahí está la emoción y, por ende, la calidad musical".


dilluns, 7 de gener de 2008

'Ñoco, un llobaca que labai!'

Absolutely dancing!




diumenge, 6 de gener de 2008

El bicho pa tí

dijous, 3 de gener de 2008

'Bom ano'

LISBOA

"Digo:
"Lisboa"
Quando atravesso - vinda do sul - o rio
E a cidade a que chego abre-se como se do meu nome nascesse
Abre-se e ergue-se em sua extensão nocturna
Em seu longo luzir de azul e rio
Em seu corpo amontoado de colinas -
Vejo-a melhor porque a digo
Tudo se mostra melhor porque digo
Tudo mostra melhor o seu estar e a sua carência
Porque digo
Lisboa com seu nome de ser e de não-ser
Com seus meandros de espanto insónia e lata
E seu secreto rebrilhar de coisa de teatro
Seu conivente sorrir de intriga e máscara
Enquanto o largo mar a Ocidente se dilata
Lisboa oscilando como uma grande barca
Lisboa cruelmente construída ao longo da sua própria ausência
Digo o nome da cidade
- Digo para ver"

SOPHIA DE MELLO BREYNER