dijous, 23 d’octubre de 2008

KuPaKín-PaKín-PaKún Clac-Clac

Finalment m'he decidit a comprar-me unes congues de mida estàndard (conga i tumbadora Toca de Luxe Red), perquè les que tenia eren més petites del normal (de fet, eren un quinto i un requinto XP). 

Aquí us en deixo una mostra. Són precioses!

 






















 

dilluns, 20 d’octubre de 2008

La tardor ha arribat al paradís


No calen paraules...



























































dimarts, 14 d’octubre de 2008

Instint maternal

Gats i conills?



Ooooohhhhhhh!

divendres, 10 d’octubre de 2008

"Caguem més que follem"

Si és cert que als catalans ens diverteix l'escatologia, doncs jo sóc catalaníssima: em fa molt riure parlar de segons què, m'ho paso bomba. I per això he rigut amb aquest vídeo, que també coprotagonitza l'inigualable Albert Om, juntament amb la inesgotable Mercedes Milá. Memorable.


Oooommmmm!

De vegades a casa mirem El Club, un programa que fan a Tv3 a la tarda, i el comentem. Que si això, que si allò, que si aquest em fa riure, que si aquella no para de moure les mans... en fi, és una manera de passar l'estona com qualsevol altra, però no ho faig ben bé per gust. 

El problema és que m'he d'empassar gairebé tot el programa per no perdre'm el que realment m'interessa: l'entrevista que fa l'Albert Om cada tarda a algú. Sí, sí, per una entrevista sóc capaç de badallar durant la resta del programa.

Vaig descobrir la brillant manera que té d'entrevistar aquest completíssim periodista quan feia de director i presentador del programa radiofònic de RAC1 L'hora del pati. Procurava no perdre-me'n cap, d'entrevista. Exactament com ara. Per què? Doncs per diverses raons: 

1. Acostuma a estar rigorosament informat sobre la persona que té davant i les seves circumstàncies. Ja estic una mica cansada dels becaris que pregunten sense saber sobre què (amb tot el respecte pels becaris: jo també n'he sigut i sé en quines condicions es treballa...).

2. Mai, mai, mai falta al respecte a l'entrevistat; encara que no hi comparteixi les opinions o les creences. Pel que he anat observant, suposo que deu ser llaminer ridiculitzar l'entrevistat des de la posició de cert poder d'entrevistador, perquè molts passen aquesta ratlla. Però ell no ho ha fet mai.

3. Si comenta algun fet de la vida personal del convidat, ho fa de manera prudent, gens agressiva i gens ofensiva.

4. Sap improvisar i treure suc de situacions o respostes no previstes, és a dir, sap aprofitar les oportunitats i sortir-se del guió si això pot derivar a fer l'entrevista més interessant, amena o divertida.
  
5. Equilibra elogis i crítiques. Ni massa pilota ni massa punyent.

6. I un dels aspectes que trobo més difícils i entranyables: sempre (o gairebé sempre) hi ha un moment que acaba rient amb l'entrevistat, un moment de distensió i complicitat. Juga amb la ironia i, de vegades, amb l'humor de l'absurd, que és tan universal que li permet acostar-se més a l'altre.       

En definitiva, més que una entevista sembla que estiguis veient una conversa. Crec que és el millor que es pot dir d'aquest gènere o patró (o el que sigui) periodístic.

Aquí en teniu un exemple i aquí un altre. Que aprofiti.

dijous, 2 d’octubre de 2008

Nostàlgia animada

Fent zàping he vist que un col·laborador d'un programa de la Cuatro ha aprofitat per fer publicitat d'un grup de música (suposo que del seu...) i que jo no coneixia: El Hombre Linterna. M'ha cridat l'atenció la barra amb què s'ho ha fet anar, m'ha caigut bé i ràpidament m'he abocat al Myspace però no ha sonat res i per això l'he cercat al Youtube. Llavors m'ha sorprès que un grup hagi dut a terme una idea que vaig tenir fa anys, quan tocava la guitarra en un grupet de poble...: tocar versions de tonades de dibuixos animats! 

D'entre aquestes cançons, n'hi ha una que m'agrada especialment per la melodia i perquè rítmicament és insuperable: D'Artacán y los tres mosqueperros.

 



Aquí teniu l'original:



dimecres, 1 d’octubre de 2008

Mercè salsera

Ja sé que han passat força dies des de les festes de la Mercè, però volia comentar la descoberta que vaig fer la nit del dia 23 de setembre a l'Arc del Triomf de BCN. De fet, hi vaig anar per veure això:


O sigui: unes congues. O més ben dit, com algú que en sap tocava unes congues. El perquè ja l'explicaré un altre dia... Concretament aquest conguero forma part de la Barcelona Big Latin Band, que van tocar a l'espai que he comentat més amunt. La big band completa:

 
Però el que realment em va impactar va ser la qualitat musical del grup que va tocar a continuació: La Sucursal S.A. Impressionants!  




I sobretot va ser guai perquè hi vaig anar amb les amiguetes!