diumenge, 23 de novembre de 2008

Visca el sentit comú

Ahir dissabte els de casa vam anar a la presentació de l'excel·lent documental Homo Baby Boom. Està produït per l'Associació de Famílies de Lesbianes i Gais i mostra el dia a dia de les famílies de parelles del mateix sexe i alhora proporciona informació referent a l'estat de la llei sobre la qüestió, dades d'estudis empírics i declaracions tant de les mares i dels pares com dels fills (trobo importantíssim escoltar-ne l'opinió). S'hi recullen, doncs, les versions de tots els implicats, excepte de les d'aquells homes "que van amb faldilla, asseguren que estan casats amb Déu i que renuncien a tenir fills" (la frase no és meva). I jo em pregunto: amb aquest perfil, encara tenen la barra de creure's que poden opinar sobre la formació d'una família?

Qüestions ètiques a banda, felicito la realitzadora d'aquest documental, la periodista Anna Boluda, que afirma que aquest treball, lluny de ser un publireportatge, es tracta d'un producte periodístic. Jo hi afegiria que és un exemple de sentit comú en estat pur.

Heus aquí el tràiler:  



dijous, 20 de novembre de 2008

El ball uneix

Quin bon rotllo!



dimarts, 11 de novembre de 2008

Una altra

"Els homes estan pesant figues a l'escon"

Els homes a l'escon:

Una frase d'avui

"Aquí a ciutat som més estranys que el feram!"

Feram: 




























































dilluns, 10 de novembre de 2008

SArrAllongA

Després d'haver vist la minisèrie produïda per Tv3 Serrallonga, m'han marxat les ganes de cantar allò de: "Torna, torna, Serrallonga, que l'alzina ens cremaran, que ens arrencaran les pedres, que la terra ens robaran"...

Se n'han dit força coses: que si és una superproducció, que si els efectes especials, que si la recreació de la llegenda. I sí: es coneix que hi han esmerçat esforços, en la fotografia, el vestuari i el maquillatge. Però hi ha un aspecte que m'inquieta: què passa amb el llenguatge? No parlo només de la (mala) dicció dels actors principals i de la correcció, coses que haurien d'estar més que cuidades, sinó de la coherència lingüística, de la versemblança del llenguatge. 

Em pregunto per què es dóna tanta importància als aspectes esmentats més amunt (la imatge, l'atretzzo, etc.) i tan poca a un que és indestriable dels personatges: la parla. No sóc l'única que es va sentir perplexa i estafada. Altres persones han opinat sobre aquest incomprensible passotisme:

Màrius Serra, a l'article de La Vanguardia titulat Serrallonga y Don Pelayo escriu això després d'aclarir que tothom coincideix a remarcar la dignitat de la producció:

"Un projecte d'aquesta envergadura, tan poc freqüent a la nostra televisió pública, amalgama múltiples elements que requereixen una indústria potent, ergo uns professionals entrenats en especialitats diverses (...). S'ineverteix diners en versemblança històrica, però se'ns escatima totalment la versemblança verbal (...). Per què ningú no s'adona d'un fet tan evident? Doncs perquè tant se'ls en fot. Ni ho noten. El rigor lingüístic no és un valor que es tingui en compte".

Totalment d'acord!

També al diari Avui hi ha un article que en parla, del tractament de la llengua al Serrallonga de Tv3. Lluís Motserrat diu això a Torna, torna...

"Una nota discordant la posen la dicció d'una part dels actors i el llenguatge. Separats per una línia generacional, de David Selvas (aprox.) cap amunt, el conjunt és impecable i d'una qualitat indiscutible, però els més joves sembla com si s'haguessin saltat totes les classes de veu, dicció i assimilats de la seva carrera, i es mostren incapaços d'esdevenir intel·ligibles en alguns casos. El segon element fallit és el llenguatge. No hi havia pressupost per a un corrector lingüístic en una superproducció? Ni tan sols hi havia ningú mínimament interessat per la llengua que ens hagués pogut estalviar agressions de l'ordre de l'"estic aquí" que li diuen al Joan Sala en el clímax emotiu del film?"

A aquesta observació hi afegeixo el barbarisme "els demés" i un ball en el tactament: una barreja sense solta de "tu", "vostè" i "vós". Una frase d'exemple: 

"Si no calles, et tallaré la llengua, la couré al foc i te la faré menjar. Vós decidiu".

És més que evident, doncs, la deixadesa en un ingredient tan valuós com és el llenguatge. Però el pitjor és que venguin el producte deixant clar que s'han abocat recursos en gairebé tots els fronts de la producció. Llastimós.     

dimecres, 5 de novembre de 2008

Una raó entre unes quantes

Avui he estat de bon humor des de les sis del matí.

We need to bring to a close this sad chapter in American history, and begin a chapter that passes the might of our military to the freedom of our diplomacy and the power of our alliances. And while we are at it, we can close down Guantanamo and we can restore habeas corpus and we can lead with our ideas and our values.”
Barack Obama, Richmond, VA, May 8th



Només per això ja m'alegro del resultat de les eleccions a la presidència dels EUA. 


dimarts, 4 de novembre de 2008

Les persones són les que fan els llocs inoblidables

Els ulls més blaus de la vall de Riu s'han aclucat per sempre. 











Noble
Instintiu
Treballador
Únic
Sociable