dissabte, 26 de desembre de 2009

Bars

Feia molt de temps que no estava tanta estona en un bar tenint "converses de bar". Va ser divertit presenciar l'humor de Mr. Rodríguez, que va demostrar estar en molt bona forma. I va ser molt entranyable que el bar fos L'Astrolabi.

divendres, 25 de desembre de 2009

Una nit de Nadal

Aquest any ha sigut ben diferent... El detall curiós és que he passat la nit de Nadal a la casa de la Colometa, de La plaça del Diamant. Només em va faltar resseguir amb el dit el contorn de la balança.





dissabte, 19 de desembre de 2009

Diversió i prou

Després de la descoberta de les FlashMobs, i d'haver participat en una a Barcelona, ara he conegut la Teoria de la Diversió. Aquí en teniu un exemple:





Gràcies, He!

dilluns, 14 de desembre de 2009

I tu, què vols?

Un poc de fam
i un xic de pa.
Un poc de fred
i un poc de foc.

Un xic de son
i un poc de llit.
Un xic de set
i un poc de vi
i un poc de llet.

I un poc de pau.
I un poc de pas
i un poc de pes
i un poc de pis.

I un xic de niu.
Un xic de pic
i un poc de pac
-o un xic de sou
i un xic de xec.

I un poc de sol
i un poc de sal.
I un poc de cel.
Un xic de bé
i un xic de mal.

Un poc de mel
i un poc de fel.
I un poc de nit
i un xic de por,
i un poc de pit
i un xic de cor
i un poc de crit.

I un xic de llum
i un xic de so:
un poc de llamp
i un xic de tro.

Un poc de goig
i un xic de bes
i un poc de coit.
I un xic de gos.
I un poc de gas.

Un poc del fort
i un poc del fluix.
Un poc de rom
i un poc de fum.

Un poc de joc
-tres reis, dos nous.
I un poc de groc
i un xic de gris
i un xic de verd
i un xic de blau.

Un poc de tren
i un poc de nau;
i un xic de rem.
Un xic de vent
i un poc de neu.

I un poc de rou.
I un poc de veu
I un poc de cant.
I un xic de vers.
I un xic de ball.
I d’art. I d’or.

Un poc de peix.
I un poc de greix.
I un xic de feix.
I un poc de gruix.
I un poc de carn.

I un poc de sang;
i un poc de pèl.
I un poc de fang
i un xic de pols.

Un xic de flam
i un poc de gel.
Un poc de Sant
i un xic de drac.

Un xic de risc
i un poc de res
-i un poc de rus.

I un tros de camp
i un xic de fruit;
un tros de clos
prop de la llar
amb aus i flors.

I un poc de bosc
amb pins i brins.
I un xic de font.
I un xic de riu
i un poc de reg
i un poc de pont.

I un poc de gorg.
I un poc de mar
i un xic de port.
I un poc de llor.

Un xic de lli
i un poc de cuir
i un poc de pell
i un xic de fil.

Un poc de lluc
i un xic de suc.
I un poc de porc.
I un xic de parc.
Un poc de gust
i un xic de rang.

I a més del meu
un poc del seu
i un xic de llur.

Vull ser: ruc? Cient?
Bell? Lleig? Dret? Tort?
Gras? Prim? Llest? Llosc?
Nou? Vell? Ferm? Flac?
Bla? Dur? Buit? Ple?
Dolç? Tosc? Sec? Moll?
Greu? Lleu? Curt? Llarg?
Fosc? Clar? Xaix? Fi?

Un poc de tot.
I a més, què vull?

Un xic de seny.
I un poc de temps.
I un xic de món.
I un poc de sort.
I un poc de mort.
I un poc de Vós.

Ei, si pot ser.



dissabte, 12 de desembre de 2009

Anti-marató

Una cosa semblant a aquesta ha passat avui a BCN:





El meu flamant dorsal:

dimarts, 8 de desembre de 2009

Baix Empordà

Dies tranquils i profitosos a la zona dels pobles que acaben en -à (Corçà, Flaçà, Juià, Rupià, Parlavà, Foixà, Celrà, Cervià, Campdorà...). I quina casa!














dimecres, 2 de desembre de 2009

Les croquetes i la vida

L'altre dia, una companya de feina em cantava les excel·lències de les croquetes que fa últimament. Això d'aquí sota, tot i que es podria interpretar com una metàfora de l'estat en què em trobo actualment, són les últimes que he cuinat. Sí. Eren croquetes.

diumenge, 29 de novembre de 2009

Sense paraules




Weather Report, 1976

divendres, 27 de novembre de 2009

Rhett Butler

Rhett Butler (a banda de ser el nom del personatge que protagonitzava Clark Gable a Allò que el vent s'endugué) és el nom d'aquest actor, protagonista de la sèrie Rex:




Brutal! Jua, jua, jua!

dimecres, 25 de novembre de 2009

A veure si el coneixeu...

"L'actor Rhett Butler va arribar a Roma des de Los Angeles per rodar un episodi de la nova temporada de la sèrie que protagonitza. Va fer el viatge envoltat de tot tipus de luxes que fan més portable la seva atapeïda agenda.

Des de la seva mansió de Beverly Hills, el van acompanyar fins a Roma, en un avió privat, el seu dietista i un equip de cinc persones més que s'encarregaven de tenir-ne cura.

En arribar a la ciutat, Rhett Butler va posar un moment per als fotògrafs i immediatament el van traslladar a un hotel als afores per reposar i recuperar-se del jet-lag.

Butler és una de les estrelles cinematogràfiques de Hollywood que guanya més diners al mes, prop d'un milió d'euros. L'actor té, fins i tot, quatre dobles que protagonitzen les escenes perilloses."


Qui és? La resposta, un altre dia...

diumenge, 22 de novembre de 2009

Baby boom del baby boom

Doncs això:

diumenge, 15 de novembre de 2009

Com una simple acció es pot convertir en una petita aventura

Què hi fa una dona ja madura a les 4 de la matinada en un autobús parat darrere de l'Hospital General de Catalunya intentant comunicar-se amb uns senegalesos que provant de parlar castellà els sortia una mena d'italià? Doncs indicar-los amb gestos com anar a Tarragona!

Però, abans, què hi feia la dona ja madura a les 3 de la matinada en una discoteca de Terrassa? Doncs mirar el terra del lavabo després d'un "retortijón" (en català: retortitjó):



I què feia la dona ja madura a les 2.30 de la matinada xerrant amb una colla de desmadrades, les totterreny Supernenas, davant d'una xurreria? Doncs esperar que obrissin i suportar el primer retortitjó.

I una estona abans, què feia la dona ja madura a la discoteca esmentada? Doncs ballar i observar la fauna nocturna del 2009. I sobretot observant els reis de la pista: els negres ballant com negres. I per molt que ho provava, la dona ja madura no se'n sortia, de ballar com ells. I fer algunes fotos marcianes:



Però retrocedim una mica més: què feia la dona ja madura abans de discotequejar? Doncs esverar-se fins a l'èxtasi al concert de l'Astre a Terrassa, un concert que començava a les 22.30 i que a priori no semblava que havia de ser la bomba d'energia i bon rotllo que ha sigut:

Aquí vénen alguns dels moments preferits per la dona ja madura:


El Quimi mirant a camèra i carregat d'energia.

L'Antonio amb els ulls tancats. Pura calma.



Aquest és un exemple de com anar a un concert del Quimi Portet pot tornar-se un aventureta nocturna irrepetible. O no...




Gràcies per aquesta nit, Webhàmster!

dissabte, 14 de novembre de 2009

El pímer està enforquillat

El pímer està enforquillat,
qui el desenforquillarà?
El bon desenforquillador que el desenforquilli
bon desenforquillador serà.


(Buf! És més difícil d'escriure que de dir...)

divendres, 2 d’octubre de 2009

Noniano

Tinc moooooooltes experiències per comentar, com per exemple l'actuació de la Rateta que Escombrava l'Escaleta al concurs de cantautors d'Esplugues, el ja ritual bany de setembre al riu de la Garrotxa o el concert de l'Astre a Sabadell (per a més info i vídeos impagables, aneu al bloc del senyor Carabassa).

Però el cas és que si noniano connexió d'internet a casa, noniano bloc... Que consti que no és per falta de ganes!

De moment explicaré el dinar d'urgència que m'estic fotent en una casa que no és meva:

- Amanida de cigrons (de pot), tomàquets cherry i blat de moro. (Cigrons amb blat de moro!)
- Pebrots verds fregits (més aviat socarrats...)
- Pollastre arrebossat que gentilment m'ha deixat preparat a la nevera l'inquilí del pis (Gràcies!).

Au, fins aviat!


(Enyoro llegir els vostres blocs..., snif!)

divendres, 25 de setembre de 2009

El meu heroi familiar

Us presento el meu nebodet de tres dies:


La resta ha quedat en un segon pla... :D

divendres, 11 de setembre de 2009

Un tastet del meu heroi intercomarcal


(Vídeo del nou treball de Quimi Portet, Viatge a Montserrat)

Molts ja en són seguidors des de fa molt de temps, per exemple l'Andreu Buenafuente (vegeu el post del 3 de setembre), i jo cada com que l'escolto m'impressiona més.
Sobretot els àlbums Cançoner electromagnètic (1999), La terra és plana (2004):




i Matem els dimarts i els divendres (2007):
Podeu llegir l'entrevista que li va fer l'impecable i informat periodista Albert Balanzà a l'Avui el dimecres 2 de setembre (jo reia sola mentre la llegia...) i també podeu visitar l'estranya web de l'astre Portet:


"Puestu" web oficial i purament propagandístic del més que acceptable artista local Quimi Portet (el guapu d'el último de la fila); amb irrel·levants informacions sobre l'astre per a satisfer la curiositat malaltissa de la plebs abjecta i definitivament adotzenada

En fi, ja tinc l'entrada per a l'estrena mundial de la gira i estic impacient perquè arribi el dia: 19 de setembre (dissabte?), a les 21.30 a Vic.

Finalment, us deixo un parell de regalets: una entrevista que va concedir a VilawebTV amb el motiu de la presentació el 2007 de Matem els dimarts i els divendres:



...i amb l'últim concert del Quimi que vaig tenir l'honor de presenciar. Fixeu-vos en el bon rotllo que hi ha en sels seus concert; si voleu riure i passar una estona immillorable, ja ho sabeu!

dijous, 10 de setembre de 2009

Què passa amb Castellterçol?



Castellterçol. Mai havia sentit el nom d'aquest poble fins fa ben poc, quan "aquell noi" em va dir que ell era d'allà. Per molt que hi pensava, no el situava en el mapa; em va haver d'especificar que és a prop de Moià.

Doncs ahir, als FGC, vaig sentir un noi que conversava per telèfon amb algú i li deia que anirien junts amb cotxe a Castellterçol. ! . Un altre cop! Tota la vida sense sentir aquest nom i en pocs dies: dues vegades!

I finalment, avui, quan he anat al despatx del costat per enquadernar un dossier, al programa de ràdio que escoltava la noia que l'ocupa, una dona de Castellterçol li preguntava al Francesc Mauri pel temps que faria el cap de setmana a no-sé-on. Castellterçol, per tercera vegada!!

És genial que passin aquestes petites coses, oi?

dilluns, 7 de setembre de 2009

Diferències

Converses en una cala de Llançà:

-Tel.: Riiiiiiiiinnngggggg!
-Sr.: Digueu?
-Tel.: (...)
-Sr.: Si no em parleu en català, que és la meva llengua, no penso fer res!
-Tel.: (...)
-Sr.: Que si no parleu català no faré res! (Penja i continua llegint el diari.)

---------------

-Nen 1: Què fas, imbècil?
-Nen 2: ... (Destrossa una joguina)
-Nen 1: Però què fas, idiota?
-Nen 2: ... (Continua destrossant la joguina)
-Nen 1: Eh, idiota de puta merda!
-Nen 2: Idiota de puta merda ho seràs tu!
-Nen 1: No, tu!
(...)

-----------------

-Nen 1: Per cert, els crancs són animals, eh!
-Nen 2: ja ho sé, que són animals, et penses que sóc tonto?
-Nen 1: I per cert: a la mama li agraden molt els animals.


Converses en una cala de Barcelona ciutat:

-Jo: Zzzzz... (Ep, algú em tapa el sol!)
-Dona 1: Massage, masaje!
-Jo: No.
(...)
-Jo: Zzzzzz...!
-Dona 2: Massage, masaje!!!!!
-Jo: No.
(...)
-Jo: Zzzzz...!
(...)
-Dona 27: Massage, masaje!!!
-Jo: No.
(...)



Quina és la diferència? Que en el primer cas ningú et tapa el sol cada dos minuts ni et desperta! Grrrrrr.

diumenge, 6 de setembre de 2009

Una altra entrega...

...de la nova col·lecció:

A casa:


D'excursió:

dimecres, 2 de setembre de 2009

Nova col·lecció

Diuen que el mes de setembre la gent té la dèria de pensar en nous projectes i, curiosament, començar les col·leccions més diverses: que si les parts per muntar una caseta de nines que no acabaràs mai, que si cursos d'idiomes que no parlaràs mai, etc.

Jo fa uns dies n'he començat una de ben personal que espero que s'allargui al màxim: col·leccionar bons moments. Ja n'he esmentat algun en els darrers posts (gràcies Marc, Anna i Francesc!) i ara comentaré l'últim bon moment viscut amb intensitat (gràcies Oscar, Robert i Georgina!).

Ahir vaig veure els estels de Cambrils i en vaig olorar el mar, amb la remor dels grills de fons. Entre grillada i grillada escoltava les cançons, els contes i els poemes del Robert Abella i el seu grup Üt, que em van calmar amb la seva música d'aires mediterranis i lletres de profunditat abismal. Músics excel·lents, ambient embolcallador, bon rotllo i bon humor.





Era el primer concert del Festival Mangrana de Música Ètnica i Popular de Cambrils, concerts que continuaran fins diumenge vinent.

I vaig tancar la nit (la matinada) amb un bany a les fosques a la platja del passeig marítim de Cambrils.

Mmmmmmmmmm!

diumenge, 30 d’agost de 2009

Casualitat o causalitat?

¿És casualitat que decidís venir justament a aquest alberg? ¿És casualitat que m'hi trobés persones que, per ser com són, m'han ajudat a confiar una miqueta més en mi mateixa i en els altres? Si la meva tria hagués estat una altra, no hauria conegut aquestes persones ni aquest indret, però n'hauria conegut d'altres, no? I les experiències també haurien pogut ser 100% positives, no? O potser no? Casualitat? Causalitat? Qui sap...

Banda sonora: Treu banya, de Gerard Quintana.

dissabte, 29 d’agost de 2009

Avui

Avui ha sigut un dia rodó. Sóc en un alberg de Llançà i he esmorzat amb una companyia agradabilíssima: un dels nois que porta l'alberg i la seva xicota (gràcies per la simpatia!).



La meva idea era fer el camí de ronda fins a Colera, però feia un vent que tombava. I abans de quedar tocada per la tramuntana i acabar cavil·lant quina és l'essència de la beixamel, he decidit baixar a una microcala arrecerada.



A la tarda he estat connectada a Internet (és fantàstic que hi hagi wi-fi!) i després de descansar he passat el vespre en una altra cala, veient la posta de sol, com faig cada vespre des que he arribat aquí.







I ara, reposada i hidratada, escric aquest post a la sala llarga de l'alberg.



Oi que no demano massa per estar bé?

Banda sonora: Janis Joplin (quants any feia!), Manel, Pastora, Sisa, i Stevie Wonder i el seu funky "setentero".

Josep Puntí al 'Diari de Girona'

Perquè vegeu que no exagero, penjo la foto que he fet de la crítica sobre el concert de Josep (Adrià) Puntí que ha sortit avui al Diari de Girona.

Així no es pot llegir, però suposo que si us la descarregueu la podreu llegir bé.

divendres, 28 d’agost de 2009

Josep Puntí: "Dedico aquesta cançó al meu germà, al cel sia, Adrià Puntí"



Segons el Puntí, a mig concert va començar el concert. Això vol dir que tot i que jo arribés 10 minuts tard, no em vaig perdre el començament. No obstant això, m’hauria agradat veure l’inici.

El que vaig veure ahir a la nit em va tranquil·litzar més que cap altra cosa. Jo ho receptaria a qualsevol persona que es trobi malament o passi per un mal moment: aneu a veure el Josep Puntí! Jo sabia a què anava (o això creia) però el que no sabia és els efectes que va provocar en mi ser testimoni d’allò.

I dic “allò”, paraula tan genèrica, perquè no en trobo cap altra que defineixi l’espectacle que ens va oferir la banda més estranya que he vist. Puc explicar-ho des de dues perspectives: la constructiva o la destructiva. Provaré de barrejar-les, perquè les sensacions es barrejaven.

Dalt de l’escenari hi havia una mena de mantis religiosa amb gepa, abraonat sobre un piano de cua i acompanyat per 5 tarzans (una guitarra elèctrica, dues d’electroacústiques, un guitarró cubà i una harmònica), que li seguien el rotllo gratant cançons de dos acords. Tots a l’unisò. És a dir,que allò era un assaig de borratxos de 20 anys dels que estan aprenent a tocar. Això sí, anaven tots amb barret i les camises mig descordades, com si fos el súmmum de l’home sexi:

  1. Un anava amb rastes, un barret tipus Napoleó, ulleres de sol i la boca badada com empanat.
  2. Un altre anava amb grenyes arrissades i una camisa blanca que li donava un aire eivissenc, evidentment mig descordada.
  3. Al fons hi havia un tímid quiet amb la seva elèctrica, mig camuflat.
  4. A la dreta, un negre (cubà?) vestit tot de blanc.
  5. L’harmonicista anava omplint el que podia seguint els senyals del jefe mantis.

“Us esteu avorrint?” Cap resposta. Llavors la mantis s’enfada amb el públic per la poca motivació (estem com descol·locats, ¿és el que busca?) i fa veure que es fot una palla, es menja el micro, ens fa botifarra i se’n va a xerrar amb els tarzans i els diu coses com: “Patoso! A los patosos hay que eliminarlos” o “Vols anar a prendre algu?” o “A veure quina hora és?”.

La gent riu i se’n riu, d’altres li diuen que canti, i de fet ho volem, desitgem que canti i l’animem, que es deixi de burrades. Llavors ell enceta un tema conegut, però a la segona frase (potser se li ha oblidat la lletra?) escup: “Buenu, si no seguiu, aneu a prendre pel cul, eh!”. Llavors va tocant cosetes al piano, els acompanyants el van seguint, es queden penjats d’un ritme durant minuts i mai passen de dos acords.

Fins que se’n cansa i comença a plorar (o ho fa veure?), el públic el xiula, ell s’aixeca i baixa a xerrar amb la gent del públic: “Ei, pugeu, a veure si ho podeu fer millor, va!”, es morreja amb les ties que vol. El públic el va seguint, alguns ens aixequem. On va? La gent el filma, el retrata, però des d’una distància prudencial, no fos cas que se’ls adrecés directament... És un mono de fira? Ho fa veure? Li agrada? D’una banda, és la riota del jovent de per aquí dalt, que l’insulten i el menyspreen, però de l’altra, hi ha una sèrie d’incondicionals que se saben les lletres de les cançons i li demanen amb tendresa que canti, que canti, i quan ell arrenca, li van donant ànims perquè continuï, que el volem sentir; però ell s’atura, plora (o ho fa veure?) i es penja en un ritme de dos acords que dura minuts i minuts... Llavors la gent es queixa i el xiula i ell torna a baixar al públic, s’asseu davant meu i demana a la filera de gent si ha sonat bé, li diuen que sí, que molt bé i a ell li agrada que li facin la pilota (per què la gent és tan pilota?).

Jo em tranquil·litzo perquè veig que està pitjor que jo. Però em queda la incògnita: no hi és tot o ho fa veure? No ho vaig poder esbrinar. Fa el que li dóna la gana, això sí, i és gratificant veure algú que se salta les normes de cortesia preestablertes. No ho sé. Només sé que amb alguna de les frases que va cantar se’m va posar la pell de gallina i això ja va valer la pena.

Tornant cap al cotxe passo per altres concerts, però em semblen tan lleugers i

Intranscendents que decideixo anar-me’n a dormir sabent que quan em trobi malament sempre puc anar a veure el doctor Puntí i se’m passaran les penes.