dijous, 22 de gener de 2009

Guantánamo

He estat esperant des de les 7 del matí per poder fer aquest post:

Avui, el segon dia de feina, Barack Obama ha firmat els documents per tancar l'atrocitat anomenada presó de Guantánamo.

Oi que no era tan difícil?


dimarts, 20 de gener de 2009

Obama president

Ja han triat:









I, ara sí, els EUA tenen com a president el primer negre que ocupa la Casa Blanca. Un afroamericà que en el (breu) discurs d'investidura ha esmentat els jueus, els musulmans, els hindús i els ateus (!) amb to conciliador i integrador, i que no ha s'oblidat de les persones que viuen en regions pobres:
 
--> Now, there are some who question the scale of our ambitions - who suggest that our system cannot tolerate too many big plans. Their memories are short. For they have forgotten what this country has already done; what free men and women can achieve when imagination is joined to common purpose, and necessity to courage.

--> For we know that our patchwork heritage is a strength, not a weakness. We are a nation of Christians and Muslims, Jews and Hindus - and non-believers. We are shaped by every language and culture, drawn from every end of this Earth; and because we have tasted the bitter swill of civil war and segregation, and emerged from that dark chapter stronger and more united, we cannot help but believe that the old hatreds shall someday pass; that the lines of tribe shall soon dissolve; that as the world grows smaller, our common humanity shall reveal itself; and that America must play its role in ushering in a new era of peace.

--> To the people of poor nations, we pledge to work alongside you to make your farms flourish and let clean waters flow; to nourish starved bodies and feed hungry minds. And to those nations like ours that enjoy relative plenty, we say we can no longer afford indifference to suffering outside our borders; nor can we consume the world’s resources without regard to effect. For the world has changed, and we must change with it.

Yes, we can.

diumenge, 11 de gener de 2009

NYC_28_DES_08

Aquest matí l'havia reservat per anar a una classe de dansa a l'escola Dance New Amsterdam (DNA), situada al costat del City Hall. Allà hi ensenyen la tècnica Simonson, la mateixa mena de dansa que ofereixen a l'escola barcelonina El Timbal (la meva professora em va recomanar que fes una classe amb la Te Pérez a DNA).
Molts ballarins acudeixen a Nova York per provar noves tècniques, aprendre nous passos i noves maneres d'ensenyar a ballar. Allà pots adreçar-te a l'acadèmia que et plagui i anar provant classes, i et sents com a casa, perquè hi ha força alumnes passavolants. I et sents com a casa perquè allà la gent balla. Vull dir que l'objectiu no és fer-ho bé, sinó ballar com et surti i, sobretot, disfrutar. I com vaig disfrutar! Aquesta és la porta de DNA:
 










Després de dinar un mega-bocata suculent al Subway (per cert, al carrer Urgell de Barcelona en van obrir un que no sé si encara hi és...), vam córrer cap al National Museum of the American Indian (metro Bowling Green), dedicat, tal com el seu nom indica, als indis nord-americans. O nadius americans. O primers americans. O amerindis. Bé, el cas és que hi vam poder veure la indumentària pròpia de cada tribu, les eines que feien servir per tractar les pells, el calçat que duien... No penjaré les 74 fotos que hi vaig fer, però sí alguna:

Eines per treballar la pell i la pell estesa i tensada:














El resultat. Vestits Shoshone (crec) i vestit Kiowa:














Vestits per mainades, de no-sé-quin-poble-nadiu-americà:












Leggins i mocasins Cheyenne, Shoshone i Crow:

























M'hi vaig comprar força llibres. Aquest no, però la foto és preciosa:











El (superficial) coneixement que tinc del mode de vida i d'alguns costums dels amerindis em fa meravellar de com es pot viure en la natura i amb la natura. En condicions duríssimes, no ho oblido, però de manera autosuficient. Em desperten una gran curiositat i respecte.   

Encabat, en lloc d'anar a la botiga de roba GAP, vaig fer via cap a l'hotel per reposar un estona... i sort que ho vaig fer! No sabia què m'esperava...

Algú va fer pressing per visitar Chinatown i Little Italy. Són pocs carrers, però semblen parcs temàtics!

Un McDonald's subretolat en xinès (suposo que és xinès...):











El carrer:
























Travessem i... canvi sobtat!











Havent passejat una estona en ple vespre, ens vam adreçar cap a la llibreria independent Blue Stockings, a l'antiga zona comunista de Brooklyn. El més destacable: tot! Des de la classificació dels llibres (dones i acceptació del propi cos, etc.) fins a objectes diversos tipus calendaris o compreses reutilitzables.





























Just després de passar per davant del bar on la Meg Ryan va simular un orgasme a la massivament recordada escena de When Harry met Sally...













...vam anar a sopar a la millor hamburgueseria de Nova York. Per arribar-hi, vam seguir minuciosament les instruccions del cosí Ander (¡gracias, Arden y Limón!), que són aquestes:

"Hay un sitio donde hacen unas de las mejores hamburguesas de la ciudad, y está medio escondido dentro del Hotel Le Parker Meridien (c/ 56 entre la 6ª y la 7ª Av.). Dentro del hotel, junto a una cortina granate, hay un símbolo (una hamburguesa) de neón que señala la esquina por donde se entra al restauranteEl restaurante no pega nada con el hotel, pero las hamburguesas son carne buina."   

A veure... Hotel Le Parker Meridien, trobat:











Darrere de les cortines granates...














Ja hi som!











Bones hamburgueses i, sobretot, bona música! Per cert, sabeu què és "The Works"? Mmmmmm!

dilluns, 5 de gener de 2009

Reis

Això és el que més m'agrada d'aquests dies infernals:






















Jejej...