divendres, 25 de setembre de 2009

El meu heroi familiar

Us presento el meu nebodet de tres dies:


La resta ha quedat en un segon pla... :D

divendres, 11 de setembre de 2009

Un tastet del meu heroi intercomarcal


(Vídeo del nou treball de Quimi Portet, Viatge a Montserrat)

Molts ja en són seguidors des de fa molt de temps, per exemple l'Andreu Buenafuente (vegeu el post del 3 de setembre), i jo cada com que l'escolto m'impressiona més.
Sobretot els àlbums Cançoner electromagnètic (1999), La terra és plana (2004):




i Matem els dimarts i els divendres (2007):
Podeu llegir l'entrevista que li va fer l'impecable i informat periodista Albert Balanzà a l'Avui el dimecres 2 de setembre (jo reia sola mentre la llegia...) i també podeu visitar l'estranya web de l'astre Portet:


"Puestu" web oficial i purament propagandístic del més que acceptable artista local Quimi Portet (el guapu d'el último de la fila); amb irrel·levants informacions sobre l'astre per a satisfer la curiositat malaltissa de la plebs abjecta i definitivament adotzenada

En fi, ja tinc l'entrada per a l'estrena mundial de la gira i estic impacient perquè arribi el dia: 19 de setembre (dissabte?), a les 21.30 a Vic.

Finalment, us deixo un parell de regalets: una entrevista que va concedir a VilawebTV amb el motiu de la presentació el 2007 de Matem els dimarts i els divendres:



...i amb l'últim concert del Quimi que vaig tenir l'honor de presenciar. Fixeu-vos en el bon rotllo que hi ha en sels seus concert; si voleu riure i passar una estona immillorable, ja ho sabeu!

dijous, 10 de setembre de 2009

Què passa amb Castellterçol?



Castellterçol. Mai havia sentit el nom d'aquest poble fins fa ben poc, quan "aquell noi" em va dir que ell era d'allà. Per molt que hi pensava, no el situava en el mapa; em va haver d'especificar que és a prop de Moià.

Doncs ahir, als FGC, vaig sentir un noi que conversava per telèfon amb algú i li deia que anirien junts amb cotxe a Castellterçol. ! . Un altre cop! Tota la vida sense sentir aquest nom i en pocs dies: dues vegades!

I finalment, avui, quan he anat al despatx del costat per enquadernar un dossier, al programa de ràdio que escoltava la noia que l'ocupa, una dona de Castellterçol li preguntava al Francesc Mauri pel temps que faria el cap de setmana a no-sé-on. Castellterçol, per tercera vegada!!

És genial que passin aquestes petites coses, oi?

dilluns, 7 de setembre de 2009

Diferències

Converses en una cala de Llançà:

-Tel.: Riiiiiiiiinnngggggg!
-Sr.: Digueu?
-Tel.: (...)
-Sr.: Si no em parleu en català, que és la meva llengua, no penso fer res!
-Tel.: (...)
-Sr.: Que si no parleu català no faré res! (Penja i continua llegint el diari.)

---------------

-Nen 1: Què fas, imbècil?
-Nen 2: ... (Destrossa una joguina)
-Nen 1: Però què fas, idiota?
-Nen 2: ... (Continua destrossant la joguina)
-Nen 1: Eh, idiota de puta merda!
-Nen 2: Idiota de puta merda ho seràs tu!
-Nen 1: No, tu!
(...)

-----------------

-Nen 1: Per cert, els crancs són animals, eh!
-Nen 2: ja ho sé, que són animals, et penses que sóc tonto?
-Nen 1: I per cert: a la mama li agraden molt els animals.


Converses en una cala de Barcelona ciutat:

-Jo: Zzzzz... (Ep, algú em tapa el sol!)
-Dona 1: Massage, masaje!
-Jo: No.
(...)
-Jo: Zzzzzz...!
-Dona 2: Massage, masaje!!!!!
-Jo: No.
(...)
-Jo: Zzzzz...!
(...)
-Dona 27: Massage, masaje!!!
-Jo: No.
(...)



Quina és la diferència? Que en el primer cas ningú et tapa el sol cada dos minuts ni et desperta! Grrrrrr.

diumenge, 6 de setembre de 2009

Una altra entrega...

...de la nova col·lecció:

A casa:


D'excursió:

dimecres, 2 de setembre de 2009

Nova col·lecció

Diuen que el mes de setembre la gent té la dèria de pensar en nous projectes i, curiosament, començar les col·leccions més diverses: que si les parts per muntar una caseta de nines que no acabaràs mai, que si cursos d'idiomes que no parlaràs mai, etc.

Jo fa uns dies n'he començat una de ben personal que espero que s'allargui al màxim: col·leccionar bons moments. Ja n'he esmentat algun en els darrers posts (gràcies Marc, Anna i Francesc!) i ara comentaré l'últim bon moment viscut amb intensitat (gràcies Oscar, Robert i Georgina!).

Ahir vaig veure els estels de Cambrils i en vaig olorar el mar, amb la remor dels grills de fons. Entre grillada i grillada escoltava les cançons, els contes i els poemes del Robert Abella i el seu grup Üt, que em van calmar amb la seva música d'aires mediterranis i lletres de profunditat abismal. Músics excel·lents, ambient embolcallador, bon rotllo i bon humor.





Era el primer concert del Festival Mangrana de Música Ètnica i Popular de Cambrils, concerts que continuaran fins diumenge vinent.

I vaig tancar la nit (la matinada) amb un bany a les fosques a la platja del passeig marítim de Cambrils.

Mmmmmmmmmm!