diumenge, 21 de novembre de 2010

Això de ser pixapins és molt dur...

















Després d’haver assistit al cap de setmana boletaire a l’Escola de Natura de Vallcàrquera, gestionada per Aprèn, m’he adonat que fins ara feia tot el que
no s’ha de fer. Els principals mites trencats
són:

1. Dir que només agafo els bolets que conec. Error! Llavors et quedes estancat!

2. Demanar a la
pagesa del lloc que et seleccioni els bons dels dolents. Error! No n’aprens i no guanyes independència de criteri!

3. L’objectiu és tornar amb el cistell com més ple de bolets millor. Error! Més val tornar amb pocs bolets de qualitat (que no estiguin corcats o florits) que amb una muntanya de bolets que, tot i que et permetran fardar entre els menys entesos, després s’hauran de llançar.


Ah, i molt remarcable els àpats temàtics: amanida amb rovellons macerats + arròs amb carn i bolets; menestra amb xampinyons i botifarra de bolets; crema de llenegues + canelons de carn amb bolets.

dimarts, 13 de juliol de 2010

Sopar veneçolà karakiès

L'altre dia vam celebrar l'aniversari del JM amb un àpat veneçolà exquisit, cuinat per dues amigues seves encantadores (potser si els faig la pilota ho podrem repetir, jeje). Com que els de Karakia no hi eren, vaig decidir deixar-ho gravat per a la posteritat jo mateixa. El sopar constava de:

Carne mechada (carn de bou esfilagarsada amb sofregit)










Tostones (semblants als patacones, plàtan aixafat i fregit)











Arepas (tipus de panet fet amb farina de blat de moro)



















Caragotas negras o frijoles











Amanida amb pico de gallo (una mena de guacamole a trossos)











Bienmesabe (un pastís mig pa de pessic mig mousse de llet de coco)












Resultat:


diumenge, 11 de juliol de 2010

Sorpresa 2

Jo que m'havia negat a anar la manifestació pel dret de decidir per la populofòbia que pateixo, finalment he superat el trauma immergint-m'hi de ple:





dilluns, 5 de juliol de 2010

Sooorpreeesaaaaaa!

Jo anava a ballar swing a la glorieta del parc de la Ciutadella i en lloc de swing hi vaig trobar això:



Ni més ni menys que el Llibert Fortuny tocant de gràtix per als 100 anys de la CNT!

Només tinc dues paraules: Im Pressionant!



(Més endavant podreu degustar-ne el vídeo.)

dijous, 1 de juliol de 2010

Cafès

Però..., com ha passat?

















dijous, 24 de juny de 2010

Autoretrat

dijous, 10 de juny de 2010

Una excursió deliciosa



















...i ben a la vora de casa!


dimarts, 1 de juny de 2010

Peter Meyhew, actor acalorat

Encara que us costi de creure, tots coneixeu l'actor Peter Meyhew, l'actor que, crec jo, deu haver passat més calor que cap altre; és el de l'extrem esquerre:













Aquí teniu l'explicació de quin personatge de cinema ha encarnat:



dilluns, 24 de maig de 2010

Stevie Wonder, The Ramones i 'género chico'

El millor, al minut 5.15!





Segona part:

dimecres, 12 de maig de 2010

Nooooooo!

Acabo de saber que s'ha mort un dels meus ídols d'infantesa:



Juaaaaaa, juaaa, juaa!

El metge de l'hospital que va operar el rei del nòdul pulmonar va respondre això quan li van preguntar pel temps que necessitaria el monarca per recuperar-se:

"Es diferente el que descarga en el muelle, que el tiene que ir a saludar y subir una horita al despacho. Entonces [els periodistes riuen]. ¡No! Quiero decir... eh... con lo cual, para una actividad no física (que es lo que he querido decir), en 15 días creo que podría reemprenderlas."


En fi, els perills de pensar en veu alta...

dimarts, 11 de maig de 2010

Visca els iaios!

Avui me'n volia anar a dormir abans de les 23 h, però m'he quedat enganxada al programa de Tv3 Casal Rock. Trobo que els guionistes estan fent una feina molt ben feta i que estan fent gran un programa que al principi em semblava petit.

Els 3 millors moments: 1) dues iaies assajant amb El Canto del Loco i després explicant l'experiència a les fans que esperaven a fora des de les 7 h del matí; 2) tres iaios vibrant amb el concert en directe d'ECDL...; i 3) el moment en què una de les iaies, cantant lírica, aconsegueix trobar la manera de cantar el Sweet Child of Mine, dels Guns N'Roses... Brutal!

dissabte, 8 de maig de 2010

Però... què és el lindy-hop?!?

divendres, 7 de maig de 2010

Sóc transparent

Salgo a la calle y no me mira nadie
Llueve y las gotas me esquivan
Llego tarde y no me espera nadie
Nadie me ve, nadie me mira

No lo vas a creer, soy transparente

(Pastora)

dimarts, 4 de maig de 2010

La Terminal 1

Com m'ha agradat! Llum natural, pati interior i... un concert en directe dins d'una botiga!




















(les primeres fotos que he fet amb el mòbil!)

dimarts, 27 d’abril de 2010

Un gran animal de companyia

Últimament els visitants que passen per casa són una mica massa grossos pel meu gust ... Espero que això no vagi a més...







dissabte, 24 d’abril de 2010

Que bé que van les trobades de cosins!

Avui hem anat a casa de l'A i la Y a fer un aperitivo primil. Hem estat mooooooooooolta estona prenent el sol a la terrasseta perfecta que tenen, hem xerrat pels descosits i, sobretot, hem rigut molt. És curiós, som 24 cosins germans + no-sé-quants cosins segons, de diverses generacions, i ens entenem superbé!












































dijous, 22 d’abril de 2010

Experiment sorpresa

Aigua massa calenta = got trencat


















dissabte, 17 d’abril de 2010

El millor de mi és la meva vida

Feia temps que tenia ganes de veure la pel·lícula Lo mejor de mí, des que es va estrenar el 2007. Se'm va passar l'estrena, però l'atzar em va portar a conèixer la directora del film, l'encantadora Roser Aguilar (a la foto), que em va avisar que passaven la seva creació pel 33. I la vaig gravar.

Per diverses qüestions, he esperat a veure-la fins avui, i no he pogut estar-me d'escriure un post. És narració pura, història emotiva i realista. La interpretació per part dels actors és impecable, i la música, del tot escaient. Des de Ficció, de Cesc Gay, que no havia vist una pel·lícula tan completa.

En definitiva, algunes de les preguntes que hi ha darrere d'aquesta esplèndida història són: ¿per qui fem les coses? Quan diem que fem les coses pels altres, ¿per qui les fem realment?

Són pel·lícules com aquesta que et fan entreveure la complexitat del comportament humà, objectiu final del cinema, tal com va dir l'actriu de comèdia Clara Segura a la darrera cerimònia d'entrega dels premis Gaudí.

Ara em toca descobrir la Mar Coll i els seus Tres dies amb la família.

¿Us adoneu de quant talent tenim a casa nostra?

divendres, 16 d’abril de 2010

En compro un de simpàtic (i guapo)!

Diu que els venen per un preu força assequible..., i a més me'n puc quedar uns quants!



dimarts, 30 de març de 2010

Anar a comprar amb gana = error

Volia això:












I he sortit amb això:





divendres, 26 de març de 2010

Bé!

No entenc com és que no es generalitza arreu la iniciativa de posar a l'abast de la població connexió a Internet a preus assequibles.


dimarts, 9 de març de 2010

Neu = canvi de plans!

Després d'haver hagut de passar forçosament la nit fora de casa (gràcies, B!), em trobo això:




:)

dimecres, 24 de febrer de 2010

Animals de companyia

En el contracte de lloguer del pis, hi consta que no tindré animals a casa. Però vista la situació, ¿podria ser que el propietari decidís fer-me fora per incompliment de contracte?


dijous, 18 de febrer de 2010

Com vols ser de gran?

Jo, així:



dissabte, 13 de febrer de 2010

Carnestoltes!

divendres, 12 de febrer de 2010

Mal de panxa

És l'únic que puc dir de la pel·lícula Camino.

diumenge, 7 de febrer de 2010

Conversa quotidiana a cals cosins

M: Tienes una calavera ahí...
L: Sí. Pero sonríe
M: Todas las calaveras sonríen
B: Ay, es verdad!

dimecres, 3 de febrer de 2010

Sobreviure als FGC

El fet de ser usuària diària dels FGC ha provocat que presenciï la gradual transformació de la meva persona en una autèntica rampinyadora compulsiva de seients buits.

Ahir, després d'acceptar submisament i perplexa de no seure perquè una noieta havia corregut a "reservar" per a ella i el seu amic els dos seients que quedaven, vaig decidir que la pòxima vegada jo em mostraria inflexible: que aniria de pet al seient buit localizat i que, si estava festejat de manera evident i abusiva per altres passatgers (més joves que jo), no claudicaria i em mantindria ferma, amb els colzes lleugerament separats del cos i sempre, sempre, tirant endavant, com un tanc.

I sí, sí: sense anar més lluny, avui m'hi he trobat. I ho he fet! He aconseguit seure amb la tàctica del tanc. I llavors he estat conscient que estic canviant de categoria dins els diversos perfils de passatgers dels FGC. De pardilla despreocupada a rampinyaire ocasional. El següent pas serà rampinyaire sistemàtica? Ai, marededéu, espero no acabar de perdre la compostura...

diumenge, 31 de gener de 2010

Pel·lícula deliciosa

dimecres, 27 de gener de 2010

Notícia sorprenent

Detingut un home a Mataró
per vendre títols acadèmics falsos

Una operació conjunta de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional ha permès detenir a Mataró (Maresme) una persona acusada de vendre per Internet títols acadèmics falsos, des de certificats d'ESO fins a títols de màster a un preu d'entre 1.000 i 1.500 euros.

Segons ha informat la Guàrdia Civil, en l'operació anomenada 'Batxiller', han estat detingudes o imputades una vintena de persones més per adquirir presumptament els títols falsos, entre ells una dona que va aportar un diploma de llicenciat en Administració i Direcció d'Empreses per accedir a una feina en un banc.

Els investigadors calculen que el principal detingut, J.A.C.F., veí de Mataró, ha aconseguit en els últims dos anys més de 22.000 euros venent a través d'Internet tota mena de titulacions: certificats d'ESO o de Formació Professional, títols de batxillerat o accés a la universitat, diplomatures o llicenciatures. Entre els títols que s'oferien figuren una llicenciatura en Psicologia, un màster en Direcció de Màrqueting i Comunicació, així com alguns certificats del nivell C de català.

Una vegada rebia la comanda per Internet, el detingut confeccionava el diploma sol·licitat i, a través del correu electrònic, el mostrava al comprador perquè li donés el seu vistiplau. Quan el client donava la seva conformitat a la transacció, ingressava en el compte corrent del detingut la quantitat concertada emmascarant-la sota conceptes ficticis, com regals de casament, pagament de mobles o comiat de solters.

A vegades, J.A.C.F., davant la impossibilitat de confeccionar una determinada documentació perquè no en tenia el model, demanava una fotocòpia del títol requerit a un professional que en tingués i la utilitzava per elaborar una plantilla amb la qual expedir els certificats falsos.

Amb la finalitat de dificultar la investigació policial, el detingut, en el domicili del qual s'ha intervingut documentació, equips i suports informàtics, canviava periòdicament el seu correu electrònic.

Publicat a La Malla el 26/01/2010

dissabte, 16 de gener de 2010

Avui, 28 de desembre

Aquesta notícia m'ha fet dubtar de quin dia és avui. Per un moment m'ha fet l'efecte d'estar en ple dia dels Innocents...


Què en deu pensar el coprotagonista Gaspar Llamazares?

dimarts, 5 de gener de 2010

Txalaparta... de gel?

Gran documental amb el qual s'entén el procés creatiu i s'aprèn musico-geo-etnografia (terme acabat d'inventar): Nomadak TX. Entre d'altres, es veu com construeixen una txalaparta de gel al Cercle Polar Àrtic, una altra de pedra al Sàhara Occidental, com toquen amb uns mongols que fan cants harmònics...




Persona o peix?

Des de l'estiu que volia penjar aquesta foto tan xula:

dissabte, 2 de gener de 2010

Històries d'armaris desordenats



Mentre veia el film Nedar, de Carla Subirana, he anat notant que se'm feia estranyament familiar perquè m'ha recordat alguns fets propers a mi:

1. La meva àvia i el poc que em va explicar de la seva vivència de la guerra i la postguerra.

2. La demència senil que va patir just quan més preguntes li hauria fet.

3. Altres històries de clandestinitat: una altra de catalana, Bucarest la memòria perduda, i una de cascantina, Lucio.

4. El que Joaquim Jordà anomena "atracaments amb fins socials". L'últim conegut: el del Robin Hood català.

divendres, 1 de gener de 2010

2010

Espero que aquest any que comença sigui enriquidor per a tots vosaltres!

(C) Miracle Moods