dimecres, 9 de febrer de 2011

"Però jo tinc la sensació...

...que la gent pren decisions en funció del que ha patit, calculant el que pot patir , patint per si s'equivocarà. Desfes-te de tots els teus temors com si et descordessis el vestit i allà on caigui el pots abandonar com les serps que canvien de pell"


"La vida premia els que busquen un
camí sense marcar"

M'agrada el punt filosòfic de Mazoni, la senzillesa de cantautor sense pretensions, que s'equivoca tocant un piano de cua davant del públic i riu...

Petit gran concert, sí senyor!

Íntim...











...i en un lloc preciós, que no és una església...























I mira, de passada em va treure el mal regust que em va deixar la pel·lícula Mil cretins (adaptació de Ventura Pons de contes de Quim Monzó). Aquí en podeu llegir una crítica ben encertada.