Clausura de Prada

Com que sóc d’efectes retardats, cap al final de l’estada a Prada vaig adonar-me que el moment en què més et comunicaves amb la gent era a les festes nocturnes; com a bona novella, al principi em vaig centrar en els cursos, després ho vaig intentar fer tot (buf!) i seguidament vaig tornar a centrar-me en el curs pel qual em vaig matricular a l’UCE: el Republicanisme.

De les tres xerrades sobre el tema, la més interessant per mi va ser la primera, impartida per David Casassas, que abordava la teoria i la filosofia de la tradició republicana i en descrivia les aplicacions reals.

Per resumir-ho, puc dir que va explicar que la tradició del Republicanisme es basa en quatre eixos:

1. Una descripció particular del món, en què es té en compte aspectes com les simetries de poder, els vincles de dependència, etc.
2. La noció de llibertat, entesa com a absència de dominació, de la qual penja la noció de poder.
3. Una teoria de govern: una opció política d’articulació d’institucions que articulin la vida social de manera no arbitrària.
4. Una visió determinada de la cultura cívica, que conté idees de control del govern i annexa a l’intent d’articular les institucions perquè garanteixin la llibertat.

De tot això, jo destacaria com a aspectes definitoris del republicanisme:

- El pes que dóna a la cultura cívica: cal articular formes per assolir la rendició pública de comptes dels individus que estan en les institucions, els trusters (algú en qui s’ha confiat). Cal obrir les portes als moviments socials des d’un patriotisme civil.

- La importància de la independència socioeconòmica de l’individu com a garantia social i base de la seva llibertat.

M’hauria agradat aprofundir una mica més en tota aquesta presentació teòrica, però a la resta de sessions ja van passar a explicar fets polítics concrets, amb noms i dates impossibles de recordar...

Bé, com a mínim ha estat un bon tast de cultura republicana!