dimarts, 20 de novembre de 2012

El plaer de no llegir o per què no començaré el pròxim llibre que em disposi a llegir


Fase 1. Adolescència- joventut
Sempre em passava que quan un llibre m'atrapava de veritat el devorava sense miraments en temps rècords. Així vaig llegir novel·les, novel·letes i novel·lasses compulsivament. Aaaahhhh, era tan excitant!

Fase 2. Joventut avançada
Sovint em va començar a passar que quan un llibre m'absorbia ja no tenia tanta pressa per tancar-ne la contraportada. M'interessava més degustar el text com si el mastegués. De fet, amb algun llibre dels darrers anys amb el qual em va succeir això, veia que en dosificava la lectura, cada vegada amb més espai entre lectura i lectura: "Que no se m'acabi aquest plaer!", pensava. Fins aquí, tot normal.

Fase 3. Ara (em nego a posar-hi cap altre títol...)
Amb l'últim llibre, deliciós, que tinc entre mans (no entre les mans, i ara sabreu per què) m'està passant que no el vull acabar, de tant que m'agrada. I la distància temporal entre lectura i lectura es va allargassant d'una manera llargament llarga...

Fase 4. Més enllà
Crec que el pròxim llibre que em disposi a llegir ni tan sols el començaré. Així sempre estaré esperant la pròxima dosi de plaer literari (que, com ja deveu imaginar, no arribarà). I..., això diria que ja no es tan normal, no trobeu?