dimecres, 8 de maig de 2013

Em sento com bressolada

Surto de ballar, lleugera, una mica més alegre, suada, juganera, somrient... Em ve al cap que quan arribi a casa acabaré feinetes pendents que no he acabat (ni començat) al matí. Tinc energia per continuar!

Esperant el bus nocturn escolto fragments esfilagarsats de converses properes alhora que xatejo i consulto els diversos fronts oberts digitals, ho puc fer tot alhora i de pressa.

Un cop asseguda a dalt, el bus arranca i segueix el trajecte, jo continuo amb les converses reals que m'envolten i les virtuals que dirigeixo amb a la mà, fins que arriba un moment que se'm comencen a aclucar els ulls...



El bus ja no és bus: ara és una bressol gegant que, sense adonar-me'n, fa que comenci a sentir-me en el regne de la son i el descans; les veus del voltant es dilueixen, les converses de xat es van acabant, i jo ara només tinc esma per escriure aquestes quatre ratlles abans d'anar definitivament a dormir i no a treballar.




Bona nitzzzzzz...